Cuó

Cuó
Cuon alpinus
	;
Dades
Període de gestació	61 dies
Longevitat màxima	16,1 anys
Període
	Plistocè - recent
Estat de conservació
	Espècie amenaçada
UICN	5953
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Canidae
Gènere	Cuon
Espècie	Cuon alpinus ; (Pallas, 1811)
Nomenclatura
Protònim	Canis alpinus
Distribució

El cuó^[2] (Cuon alpinus) és una espècie de cànid salvatge asiàtic i l'únic membre vivent del gènere Cuon.

Taxonomia i evolució

Subespècies extintes

C. a. europeaeus: subespècie extinta del Plistocè mitjà i superior (possiblement Holocè) d'Europa.

Subespècies actuals

Se'n reconeixen dos grups filogeogràfics:

Grup septentrional: distribuït a l'Àsia Oriental arribant al sud fins a l'Himàlaia i al riu Ian-tsé. Inclou:

C. a. alpinus: inclou antiquus.
C. a. fumosus
C. a. hesperius: inclou jason.
C. a. primaveus
C. a. laniger

Grup meridional: Distribuït a l'Àsia Sud-Oriental, des de l'Índia fins al sud de la Xina i arribant a Malàisia i Sumatra. Inclou:

C. a. lepturus: inclou poblacions clamitans
C. a. dukhunensis
C. a. adjustus
C. a. infuscus: sinònim de C. a. rutilans
C. a. sumatrensis
C. a. javanicus

Descripció

Pesa de 12 a 20 kg, fa uns 90 cm de llargada i uns 50 cm d'alçada fins a les espatlles. ^[3] La cua fa de 35 a 45 cm de llargada. El dimorfisme sexual és poc considerable. El musell és ample i curt. Les orelles són grosses i arrodonides.^[4]

El pelatge del darrere i els costats és de vermell a marró i la resta blanquinós.

El cuó corre el perill d'encomanar-se de malalties infeccioses si es troba amb altres animals, especialment cànids com els gossos. Aquest cànid asiàtic és un supervivent del darrer període glacial.^[5]

Distribució i hàbitat

El cuó és originari del sud de l'Àsia. Històricament es distribuïa per l'Índia, la Xina i fins a Malàisia i Indonèsia amb Java com a límit sud. En el passat geològic també vivia a Europa^[6] (incloent-hi els Països Catalans^[7]) i Nord-amèrica.^[8] Darrerament, ocupa una àrea molt més reduïda.

Viu en hàbitats diversos, normalment en boscos secs o humits caducifolis, però també a la jungla i a la selva, i fins i tot en prats alpins o l'estepa. Als deserts no n'hi ha.

Ecologia i comportament

És sobretot diürn i caça preses petites com les llebres. Tanmateix, en grup, pot caçar cérvols i —tot i que rarament— gaurs.

Estat de conservació

L'espècie es considera en perill d'extinció i s'estima una població d'entre 950-2200 individus adults.^[9]

Referències

↑ «Dhole». L.S Durbin, A. Venkataraman, S. Hedges and W. Duckworth. Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-03-04. [Consulta: 10 febrer 2008].
↑ «cuó». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 22 agost 2023].
↑ «Cuon alpinus». Raquel Chacon. Animal Diversity Web. [Consulta: 10 febrer 2008].
↑ «Dhole - an ice age survivor». Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 16 novembre 2009].
↑ Lyras, G.A.; Van Der Geer, A.E., Dermitzakis, M., De Vos, J. «Cynotherium sardous, an insular canid (Mammalia: Carnivora) from the Pleistocene Of Sardinia (Italy), and its origin». Journal of Vertebrate Paleontology, 26, 3, 2006, pàg. 735–745. DOI: 10.1671/0272-4634(2006)26[735:CSAICM]2.0.CO.
↑ Antón, 2013, p. 71.
↑ Ripoll et al., 2010, p. 438.
↑ Ceballos et al., 2014, p. 26.
↑ «IUCNRedList» (en anglès). Kamler, J.F., Songsasen, N., Jenks, K., Srivathsa, A., Sheng, L. & Kunkel, K. 2015. Cuon alpinus. The IUCN Red List of Threatened Species 2015: e.T5953A72477893. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T5953A72477893.en. Accessed on 23 September 2023., 2015. [Consulta: 23 setembre 2023].

Bibliografia

Antón, M. Sabertooth (en anglès). Indiana University Press, 2013. ISBN 9780253010490.
Ceballos, G.; Arroyo-Cabrales, J.; Medellín, R. A.; Medrano González, L.; Oliva, G. «Diversity and Conservation». A: Ceballos, G. Mammals of Mexico (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2014. ISBN 9781421408798.
Ripoll, M. P.; Morales Pérez, J. V.; Sanchis Serra, A.; Aura Tortosa, J. E.; Montañana, I. S. «Presence of the genus Cuon in upper Pleistocene and initial Holocene sites of the Iberian Peninsula: new remains identified in archaeological contexts of the Mediterranean region» (en anglès). Journal of Archaeological Science, 37, 3, 2010, pàg. 437-450. DOI: 10.1016/j.jas.2009.10.008.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuó

Dhole Home Page Arxivat 2005-04-03 a Wayback Machine.
Fets i fotos Arxivat 2008-06-09 a Wayback Machine.
mapping the dhole in south east asia Arxivat 2011-06-12 a Wayback Machine.
Photos of dhole in Bandipur Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine.

[Dhole-1] «Dhole». L.S Durbin, A. Venkataraman, S. Hedges and W. Duckworth. Canids.org. Arxivat de l'original el 2009-03-04. [Consulta: 10 febrer 2008].

[LDMM-2] «cuó». Diccionari dels mamífers del món. Fundació Barcelona Zoo i TERMCAT, 2023 i 2024. [Consulta: 22 agost 2023].

[Cuon-3] «Cuon alpinus». Raquel Chacon. Animal Diversity Web. [Consulta: 10 febrer 2008].

[4] «Dhole - an ice age survivor». Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 16 novembre 2009].

[Lyras2006-5] Lyras, G.A.; Van Der Geer, A.E., Dermitzakis, M., De Vos, J. «Cynotherium sardous, an insular canid (Mammalia: Carnivora) from the Pleistocene Of Sardinia (Italy), and its origin». Journal of Vertebrate Paleontology, 26, 3, 2006, pàg. 735–745. DOI: 10.1671/0272-4634(2006)26[735:CSAICM]2.0.CO.

[FOOTNOTEAntón201371-6] Antón, 2013, p. 71.

[FOOTNOTERipollMorales_PérezSanchis_SerraAura_Tortosa2010438-7] Ripoll et al., 2010, p. 438.

[FOOTNOTECeballosArroyo-CabralesMedellínMedrano_González201426-8] Ceballos et al., 2014, p. 26.

[9] «IUCNRedList» (en anglès). Kamler, J.F., Songsasen, N., Jenks, K., Srivathsa, A., Sheng, L. & Kunkel, K. 2015. Cuon alpinus. The IUCN Red List of Threatened Species 2015: e.T5953A72477893. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T5953A72477893.en. Accessed on 23 September 2023., 2015. [Consulta: 23 setembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]