Comissió Thorn
Dades | |
---|---|
Tipus | Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (1981–1985) |
Història | |
Reemplaça | Comissió Jenkins |
Creació | 6 gener 1981 |
Data de dissolució o abolició | 5 gener 1985 |
Reemplaçat per | Comissió Delors I |
Comissió | |
Seu |
|
Presidència | Gaston Thorn |
Format per | Gaston Thorn Poul Dalsager Finn Olav Gundelach Ivor Richard Karl-Heinz Narjes Michael O'Kennedy Giorgos Kontogeorgis Antonio Giolitti Frans Andriessen Christopher Tugendhat François-Xavier Ortoli Wilhelm Haferkamp Étienne Davignon Lorenzo Natali Richard Burke Claude Cheysson (1981–1981) Edgard Pisani (1981–1985) |
La Comissió Thorn és la Comissió Europea presidida pel polític luxemburguès Gaston Thorn, que inicià el seu mandat el 6 de gener de 1981 i el va finalitzar el 5 de gener de 1985. Thorn va ser elegit per a substituir a Roy Jenkins.[1][2]
Línies de treball
[modifica]Gaston Thorn va arribar a la Comissió Europea amb una àmplia experiència sobre el funcionament de les Comunitats Europees, on inclús va participar com a eurodiputat des de 1959, posteriorment com a ministre d'Afers Exteriors de Luxemburg i posteriorment com a primer ministre a finals dels anys seixanta. Aquesta experiència, junt amb la seva rellevància al moviment liberal internacional, van ajudar a poder afrontar part dels reptes del seu mandat.[2][3]
La Comissió va haver d'afrontar la crisi econòmica que es va produir a principis dels anys vuitanta i un repunt de l'hostilitat entre els països de l'OTAN i la Comunitat Europea amb la Unió Soviètica, un període que es considera una segona guerra freda, pel rebuig de Ronald Reagan i Margaret Thatcher a la distensió i en favor de la Doctrina Reagan per reduir la influència internacional de l'URSS.[1][2][3]
També va ser important l'acceleració del procés d'ampliació de les Comunitats Europees cap al sud. La Comissió Thorn va haver d'assentar l'entrada de Grècia, que es va produir just abans de la seva possessió, i comandar el procés d'entrada d'Espanya i Portugal, que es va finalitzar una vegada finalitzat el mandat de la Comissió, l'1 de gener de 1986.[1][2][3]
Finalment, van ser els impulsors de l'Acta Única Europea, una reforma dels Tractats de París i Roma i que tenia com a objectiu la creació d'un mercat comú, la creació d'un sistema de cooperació política en camps com la investigació, la tecnologia o el medi ambient, i la millora de les estructures de decisió de la Comunitat Europea. Aquesta Acta Única es va signar finalment el febrer de 1986.[1][2][3][4]
Col·legi de Comissaris
[modifica]La Comissió Thorn va comptar amb 14 comissaris, un per cada país de la Comunitat Econòmica Europea, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya, que en tenien dos. Va augmentar en un comissari sobre la Comissió Jenkins, per l'entrada de Grècia. Igual que en l'anterior Comissió Europea, tots els comissaris designats pels estats eren homes.[5]
Els partits agrupats al Partit Popular Europeu tenien 5 representants enfront dels 4 de la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, que a l'inici del mandat eren només 2. La Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa en va tenir un representant a l'inici de la legislatura, però Claude Cheysson va dimitir per presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 1981. La resta de comissaris eren independents, a més del representant del Partit Conservador del Regne Unit.[5]
Comissió Jenkins | ||||||||
Designat | Cartera | Designat | Cartera | Designat | Cartera | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Gaston Thorn Luxemburg (PPE - DP) |
President | Christopher Tugendhat Regne Unit (CON) |
Vicepresident — Pressupostos i Fiscalitat |
François-Xavier Ortoli França (Independent) |
Vicepresident — Assumptes Econòmics i Afers Financers | |||
[5] | [5] | [5] | ||||||
Richard Burke Irlanda (PPE - FG) |
Comissari — Delegat del President, Personal, administració i Eurostat |
Wilhelm Haferkamp RFA (UPSCE - SPD) |
Comissari — Relacions exteriors i energia atòmica |
Étienne Davignon Bèlgica (Independent) |
Comissari — Afers industrials i Energia | |||
[5] | [5] | [5] | ||||||
Lorenzo Natali Itàlia (Independent) |
Comissari — Política mediterrània, ampliació i política de la informació |
Antonio Giolitti Itàlia (PPE - DCI) |
Comissari — Política Regional i coordinació dels fons estructurals |
Edgard Pisani França (UPSCE - PS) |
Comissari — Desenvolupament | |||
[5] | [5] | [5] | ||||||
Poul Dalsager Dinamarca (UPSCE - A) |
Comissari — Agricultura i Pesca |
Karl-Heinz Narjes RFA (Independent) |
Comissari — Mercat Interior, Afers industrials, Unió Aduanera, Medi Ambient, Protecció al Consumidor i seguretat atòmica |
Giorgios Contogeorgis Grècia (Independent) |
Comissari — Transport i Turisme | |||
[5] | [5] | [5] | ||||||
Ivor Richard Regne Unit (UPSCE - Lab) |
Comissari — Treball i Assumptes Socials |
Frans Andriessen Països Baixos (PPE - CDA) |
Comissari — Relacions amb el Parlament i Competència |
|||||
[5] | [5] |
Canvis al Col·legi de Comissaris durant el mandat de la Comissió Thorn:[5]
- L'any 1981 va morir l'independent Finn Olav Gundelach (Comissari d'Agricultura i Pesca) i va ser substituir per Poul Dalsager.
- L'any 1981 el liberal Claude Cheysson (Comissari de Desenvolupament) es va presentar a les eleccions presidencials franceses, sent substituït pel socialista Edgard Pisani.
- L'any 1982 Michael O'Kennedy (Comissari de Personal, administració i oficina estadística) es va presentar a les eleccions presidencials islandeses, sent substituït pel popular Richard Burke.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Comissió Europea - Descobriu els antics presidents - Gaston Thorn» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Arxius de la Comissió Gaston Thorn» (en anglès). Institut Universitari Europeu, 16-07-2021. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 205-210. ISBN 978-92-79-29023-7.
- ↑ «L'Acta Única Europea» (en castellà). Euro-LEX. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 519-521. ISBN 978-92-79-29023-7.