iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comissió_Thorn
Comissió Thorn - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Comissió Thorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióComissió Thorn
Dades
TipusCol·legi de Comissaris de la Unió Europea (1981–1985) Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaComissió Jenkins Modifica el valor a Wikidata
Creació6 gener 1981
Data de dissolució o abolició5 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perComissió Delors I Modifica el valor a Wikidata
Comissió
Seu 
PresidènciaGaston Thorn Modifica el valor a Wikidata
Format per

La Comissió Thorn és la Comissió Europea presidida pel polític luxemburguès Gaston Thorn, que inicià el seu mandat el 6 de gener de 1981 i el va finalitzar el 5 de gener de 1985. Thorn va ser elegit per a substituir a Roy Jenkins.[1][2]

Línies de treball

[modifica]

Gaston Thorn va arribar a la Comissió Europea amb una àmplia experiència sobre el funcionament de les Comunitats Europees, on inclús va participar com a eurodiputat des de 1959, posteriorment com a ministre d'Afers Exteriors de Luxemburg i posteriorment com a primer ministre a finals dels anys seixanta. Aquesta experiència, junt amb la seva rellevància al moviment liberal internacional, van ajudar a poder afrontar part dels reptes del seu mandat.[2][3]

La Comissió va haver d'afrontar la crisi econòmica que es va produir a principis dels anys vuitanta i un repunt de l'hostilitat entre els països de l'OTAN i la Comunitat Europea amb la Unió Soviètica, un període que es considera una segona guerra freda, pel rebuig de Ronald Reagan i Margaret Thatcher a la distensió i en favor de la Doctrina Reagan per reduir la influència internacional de l'URSS.[1][2][3]

També va ser important l'acceleració del procés d'ampliació de les Comunitats Europees cap al sud. La Comissió Thorn va haver d'assentar l'entrada de Grècia, que es va produir just abans de la seva possessió, i comandar el procés d'entrada d'Espanya i Portugal, que es va finalitzar una vegada finalitzat el mandat de la Comissió, l'1 de gener de 1986.[1][2][3]

Finalment, van ser els impulsors de l'Acta Única Europea, una reforma dels Tractats de París i Roma i que tenia com a objectiu la creació d'un mercat comú, la creació d'un sistema de cooperació política en camps com la investigació, la tecnologia o el medi ambient, i la millora de les estructures de decisió de la Comunitat Europea. Aquesta Acta Única es va signar finalment el febrer de 1986.[1][2][3][4]

Col·legi de Comissaris

[modifica]

La Comissió Thorn va comptar amb 14 comissaris, un per cada país de la Comunitat Econòmica Europea, amb l'excepció de França, Regne Unit, Itàlia i Alemanya, que en tenien dos. Va augmentar en un comissari sobre la Comissió Jenkins, per l'entrada de Grècia. Igual que en l'anterior Comissió Europea, tots els comissaris designats pels estats eren homes.[5]

Els partits agrupats al Partit Popular Europeu tenien 5 representants enfront dels 4 de la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, que a l'inici del mandat eren només 2. La Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa en va tenir un representant a l'inici de la legislatura, però Claude Cheysson va dimitir per presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 1981. La resta de comissaris eren independents, a més del representant del Partit Conservador del Regne Unit.[5]

Comissió Jenkins
Designat Cartera Designat Cartera Designat Cartera

Gaston Thorn
Luxemburg Luxemburg
(PPE - DP)
President
Christopher Tugendhat
Regne Unit Regne Unit
(CON)
Vicepresident

Pressupostos i Fiscalitat

François-Xavier Ortoli
França França
(Independent)
Vicepresident

Assumptes Econòmics i Afers Financers
[5] [5] [5]

Richard Burke
Irlanda Irlanda
(PPE - FG)
Comissari

Delegat del President, Personal, administració i Eurostat

Wilhelm Haferkamp
RFA RFA
(UPSCE - SPD)
Comissari

Relacions exteriors i energia atòmica

Étienne Davignon
Bèlgica Bèlgica
(Independent)
Comissari

Afers industrials i Energia
[5] [5] [5]

Lorenzo Natali
Itàlia Itàlia
(Independent)
Comissari

Política mediterrània, ampliació i política de la informació

Antonio Giolitti
Itàlia Itàlia
(PPE - DCI)
Comissari

Política Regional i coordinació dels fons estructurals

Edgard Pisani
França França
(UPSCE - PS)
Comissari

Desenvolupament
[5] [5] [5]

Poul Dalsager
Dinamarca Dinamarca
(UPSCE - A)
Comissari

Agricultura i Pesca

Karl-Heinz Narjes
RFA RFA
(Independent)
Comissari

Mercat Interior, Afers industrials, Unió Aduanera, Medi Ambient, Protecció al Consumidor i seguretat atòmica

Giorgios Contogeorgis
Grècia Grècia
(Independent)
Comissari

Transport i Turisme
[5] [5] [5]

Ivor Richard
Regne Unit Regne Unit
(UPSCE - Lab)
Comissari

Treball i Assumptes Socials

Frans Andriessen
Països Baixos Països Baixos
(PPE - CDA)
Comissari

Relacions amb el Parlament i Competència
[5] [5]

Canvis al Col·legi de Comissaris durant el mandat de la Comissió Thorn:[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Comissió Europea - Descobriu els antics presidents - Gaston Thorn» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 24 agost 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Arxius de la Comissió Gaston Thorn» (en anglès). Institut Universitari Europeu, 16-07-2021. [Consulta: 24 agost 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 205-210. ISBN 978-92-79-29023-7. 
  4. «L'Acta Única Europea» (en castellà). Euro-LEX. [Consulta: 24 agost 2024].
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 519-521. ISBN 978-92-79-29023-7. 

Enllaços externs

[modifica]