Cate Blanchett

Cate Blanchett

(2024)
Biografia
Naixement	(en) Catherine Élise Blanchett 14 maig 1969 (55 anys) Melbourne (Austràlia)
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
2018 – 2018 ← Pedro Almodóvar – Alejandro González Iñárritu →
Dades personals
Residència	Crowborough
Formació	Institut Nacional d'Art Dramàtic (–1992) Universitat de Melbourne Institut de Secundària femení d'Ivanhoe
Activitat
Lloc de treball	Austràlia
Ocupació	productora de cinema, actriu, actriu de veu, actriu de cinema, directora de cinema, actriu de teatre, productora de televisió
Activitat	1992 -
Membre de	Acadèmia de Cinema Europeu
Participà en
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
Família
Cònjuge	Andrew Upton (1997–)
Premis
(10 gener 2023)  Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra Tár (2022)  Goya Internacional (2018)  premi Crystal (12 juny 2017)  Company de l'Orde d'Australia (2 març 2014)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Blue Jasmine (2014)  Premi Crystal (5 desembre 2008)  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood (2008)  Independent Spirit a la millor actriu secundària (2007)  Copa Volpi per la millor interpretació femenina (2005)  Oscar a la millor actriu secundària, per l'obra L'aviador (2005)  Premi del Sindicat d'Actors del Cinema al millor actriu secundària (1999)  BAFTA a la millor actriu (1999)  Premi Empire a la millor actriu (1999)  premi Globus d'Or  Cavaller de les Arts i les Lletres  Premi Empire  doctor honoris causa per la Universitat de Sydney  Premi del Sindicat d'Actors de Cinema  Premis Independent Spirit  Sydney Theatre Awards (en)
Signatura

Catherine Élise Blanchett (Melbourne, 14 de maig de 1969), més coneguda com a Cate Blanchett, és una actriu de cinema i teatre australiana guanyadora de dos premis Oscar i tres Globus d'Or.

Blanchett va cridar l'atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. També destaquen les seves interpretacions de Galàdriel, la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells. Tanmateix, no va ser fins al 2004 que va aconseguir el seu primer Oscar com a millor actriu secundària interpretant a Katharine Hepburn a L'aviador. El seu segon Oscar el va guanyar deu anys més tard gràcies a la pel·lícula de Woody Allen Blue Jasmine encara que aquesta vegada va ser en la categoria de millor actriu.

Biografia

Infantesa i educació

Cate Blanchett va néixer a Ivanhoe, un suburbi de Melbourne (Austràlia), com la filla d'un oficial naval estatunidenc i alt executiu de publicitat, Robert Blanchett, i d'una mestra d'escola i empresària australiana, June Blanchett. Quan tenia 10 anys, la Cate i els seus dos germans, Bob i Genevieve, van viure la pèrdua del seu pare per un atac de cor a l'edat de 40 anys. Per aquesta raó, Cate es defineix de petita com "una nena extravertida però, alhora tancada". És una història que es resisteix a explicar, ja que la mort del seu pare la va afectar profundament. Així, els tres germans van ser educats per la seva mare.

Cate va realitzar els seus estudis secundaris al Methodist Ladies College de Melbourne on va fer els seus primers intents artístics participant en diverses obres de teatre. Posteriorment, va anar a la Universitat de Melbourne per estudiar Econòmiques i Belles Arts. Però, insegura sobre el seu futur professional, la va abandonar per dedicar-se a viatjar i guanyar experiència abans de decidir-se per una carrera. Amb 18 anys, durant la seva visita a Anglaterra va ser forçada a deixar el país degut al fet que el seu visat havia caducat. Aleshores va marxar a Egipte on un client de l'hotel del Caire on s'allotjava li va proposar de fer d'extra en una pel·lícula, i, com que necessitava diners, va decidir participar-hi adonant-se que li agradava actuar. Per aquest motiu, quan va tornar a Austràlia, es va inscriure a l'Institut Nacional d'Art Dramàtic de Sydney en el qual es va graduar el 1992 per començar la seva carrera com a actriu.

Inicis artístics

Els seus inicis professionals van començar sobre els escenaris de teatre d'Austràlia el mateix any de la seva graduació (1992) amb l'obra Electra de Sòfocles. A partir de llavors es va anar endinsant en el món escènic arribant a treballar juntament amb Geoffrey Rush el 1993 representant l'obra de teatre Oleanna de David Mamet i el 1994 fent d'Ofèlia a Hamlet. El seu debut cinematogràfic va arribar l'any 1994 quan va aconseguir un paper a la pel·lícula australiana Police Rescue. Des d'aquell moment, Cate es va anar fent el seu propi espai en el món del setè art del seu país natal participant en diverses sèries de televisió com Heartland i Parklands mentre mantenia al mateix temps el seu treball en el teatre.

Va ser l'any 1997 quan, a través de la co-producció cinematogràfica australoestatunidenca Paradise Road, Cate va fer el seu salt internacional. Malgrat tenir-hi només un paper secundari com a part d'un grup de dones que eren fetes presoneres pels japonesos a Sumatra durant la Segona Guerra Mundial, aquesta participació li va permetre compartir escenes amb actors tan veterans com Glenn Close i Frances McDormand. Amb aquesta experiència, el mateix any 97 va aconseguir protagonitzar la seva primera pel·lícula Oscar and Lucinda on va treballar juntament amb l'actor britànic Ralph Fiennes i que li va valer una nominació com a millor actriu de l'Institut Australià de Cine. La seva excel·lent interpretació de Lucinda Leplastrier però, no només li va comportar les millors crítiques del seu país natal sinó que també li va aconseguir un dels millors papers de la seva carrera: la d'Elisabet I d'Anglaterra a la pel·lícula Elisabet. El carácter dur i alhora sensible que Cate va haver de representar en el paper de l'hereva femenista australiana Lucinda va impressionar al director de la pel·lícula, Shekhar Kapur. De fet, Kapur la va seleccionar pel paper de la Reina Verge immediatament després de veure un tràiler d'Oscar and Lucinda a l'oficina del seu director de càsting. Segons ell, des del primer moment no en va tenir cap dubte. Buscava fonamentalment tres coses: l'habilitat de ser de 400 anys abans, l'habilitat de ser de l'actualitat i l'habilitat de no ser-hi més que en esperit; i Cate complia les tres condicions a la perfecció. Aquest era l'efecte que la seva imatge transmetia.

Salt a la fama

Cate Blanchett interpretant a Elisabet (1998)

Amb Elisabet, Cate va entrar directament a la llista de les millors actrius de l'escena internacional. Va aconseguir la seva primera nominació als Oscars com a millor actriu i va enlluernar a la crítica internacional. Per primera vegada tots els crítics hi estaven d'acord: Cate havia estat una Elisabet I superba representant, d'alguna manera, a una dolça jove al principi de la pel·lícula i transformant-se en una monarca intimidadora i rígida al final. A partir de llavors els estudis cinematogràfics no van dubtar en enviar-li nous projectes perquè ella en fos la protagonista. Però, Cate tenia altres plans. Va rebutjar la major part d'aquests papers i es va dedicar a acceptar només aquells rols que li aportessin noves experiències artístiques, com per exemple, la seva interpretació a L'enginyós senyor Ripley o a An ideal husband. D'aquesta manera, Cate s'estava preparant per aconseguir una llarga carrera professional com a actriu i no com una simple estrella cinematogràfica.

El seu següent èxit va venir tres anys més tard quan Peter Jackson la va dirigir com la reina elfa de El senyor dels anells. La pàl·lida i sobrenatural imatge que va donar al personatge de Galàdriel li va valer l'aprovació de la major part dels fans dels llibres de J. R. R. Tolkien. D'aquesta manera, va participar en les tres pel·lícules de la Trilogia captant un gran nombre d'admiradors. Això, tanmateix, no li va impedir seguir treballant en altres cintes de caràcter més independent que li permetessin realitzar-se com a actriu. Així, l'any 2001 va interpretar a Charlotte Gray, una jove escocesa que s'uneix a la resistència francesa, a la pel·lícula del mateix nom, i el 2003 se la va poder veure a la pel·lícula Veronica Guerin on va protagonitzar la vertadera història de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que es va encarar als distribuïdors de droga de Dublín. Amb aquesta última interpretació, Cate, un cop més, va demostrar que era capaç de superar-se atorgant al seu personatge, no una simple imatge deïficada sinó, la imatge d'una dona real que lluita per un món millor però mostrant-se tossuda, egocèntrica i, fins i tot, afectada per la seva pròpia fama. Un dur treball artístic que va seguir un cop acabada l'última entrega de El senyor dels anells, l'any 2003, amb Coffee and Cigarettes, un film de baix pressupost sobre vides paral·leles, i l'any 2004 amb la pel·lícula The Life Aquatic with Steve Zissou.

Consolidació professional

Malgrat mantenir-se al marge dels grans estudis cinematogràfics el seu talent no va passar desapercebut. L'any 2004 va treballar amb Martin Scorsese a L'aviador, una pel·lícula biogràfica del gran empresari estatunidenc Howard Hughes, el qual va ser interpretat per Leonardo DiCaprio. Amb aquest projecte Cate va haver d'enfrontar-se al repte de la seva vida en haver de donar forma a una de les grans actrius clàssiques de Hollywood, Katharine Hepburn. El resultat però, va ser excel·lent. No només va satisfer el públic sinó també als experts de l'Acadèmia. De manera que l'any 2005 va rebre la seva segona nominació als Oscars i, aquest cop, per guanyar-ne l'estatueta com a millor actriu secundària.

Pòster de Babel.

Tot i el reconeixement professional que va rebre el 2005, el 2006 va superar totes les expectatives de Cate. Aquell any va estrenar tres noves pel·lícules i d'aquestes, totes tres van ser nominades de nou als Premis Oscar. La primera va ser Babel on el seu director, Alejandro González Iñárritu, va fer una anàlisi de les persones sotmeses a pressió a través de diverses històries que ens conduïen a fer una volta al món. Blanchett, juntament amb Brad Pitt, va encarnar a una turista estatunidenca que gaudia de les seves vacances al Marroc i es trobava inmersa en un tiroteig del qual en sortia greument ferida. La segona d'aquestes pel·lícules va ser The Good German de Steven Soderbergh, un intent de retornar a l'estil de les pel·lícules dels anys 40 en blanc i negre sobre l'Alemanya de la post-guerra i on va treballar amb els coneguts actors George Clooney i Tobey Maguire. I, finalment, la tercera va ser Notes on a Scandal on va compartir protagonisme amb la veterana actriu britànica Judi Dench i de la qual totes dues en van aconseguir una respectiva nominació als Oscars.

Cate estava vivint un dels moments més brillants de la seva carrera i l'any 2007 no va ser menys que els anteriors. Aquell any va suposar per Cate un retorn al seu principal paper cinematogràfic, el d'Elisabet I d'Anglaterra. Amb el mateix Shekhar Kapur que la va dirigir a la primera pel·lícula, Cate es va tornar a introduir en el personatge d'Elisabet però, aquest cop, trenta anys més tard, en el moment de més glòria de la reina, la que seria anomenada L'edat d'Or d'Anglaterra. A Elizabeth: l'edat d'or Cate es va haver d'enfrontar a una reina calculadora, intel·ligent, temperamental i alhora vulnerable des del seu tron. La nova interpretació que va fer de la Bona Reina Bess li va valer altre cop una nominació com a millor actriu als Oscars juntament amb la nominació com a millor actriu secundària que va obtenir per la seva altra pel·lícula de l'any, I'm Not There. Amb aquestes, Cate passaria a ser recordada en la història del cinema com l'onzè actor en ser nominat en un mateix any per l'Acadèmia de Hollywood en les dues categories i la primera actriu a rebre una segona nominació per un paper anterior. Malgrat que no en va sortir guanyadora, totes dues representacions van rebre el seu mereixedor reconeixement en els festivals internacionals. Cal destacar-ne, sobretot, el Globus d'Or i la Copa Volpi que va rebre a Venècia pel seu paper de Bob Dylan a I'm Not There.

Actualment

El 2008, Cate va participar en la quarta entrega d'Indiana Jones (Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall) i també en una nova pel·lícula amb un antic company de rodatge, Brad Pitt (El curiós cas de Benjamin Button). Cinta, aquesta última, que va obtenir 13 nominacions a la cerimònia dels Oscars d'aquell any. El 2010 va estrenar la nova versió cinematogràfica de la llegenda de Robin Hood dirigida per Ridley Scott, on interpreta a Lady Marian. I, a més, va rodar la seva primera col·laboració amb el director britànic Joe Wright, Hanna. Un thriller d'acció sobre una jove adolescent que és entrenada per matar. La cinta es va estrenar el 2011 i va reunir per primer cop en la pantalla gran a Cate Blanchett amb el també australià Eric Bana i l'actriu d'ascendència irlandesa Saoirse Ronan. Després d'estar un temps dedicada al Teatre de Sydney, Cate va tornar a Hollywood formant part de l'equip interpretatiu de El hòbbit: un viatge inesperat reprenent el seu personatge de Galàdriel. Aquesta pel·lícula és la primera d'una trilogia que segueix el 2013 amb The Hobbit: The Desolation of Smaug i conclou el 2014 amb The Hobbit: The Battle of the Five Armies. Paral·lelament va col·laborar amb Woody Allen a Blue Jasmine gràcies al qual va guanyar el seu segon Oscar. I pels propers anys té previst estrenar: Knight of Cups de Terrence Malick i Cinderella de Kenneth Branagh.

Vida personal

Cate es declara una persona familiar, ecologista i antibotox. És contrària als escàndols i, fins i tot, a vegades, als avantatges que ofereix la fama.

L'actriu està casada amb el guionista i dramaturg australià Andrew Upton, a qui va conèixer l'any 1996. La seva relació no va ser un amor a primera vista; tal com ella mateixa reconeix: "Ell pensava que jo era distant i jo que ell era arrogant. Això ensenya l'equivocada que una pot estar. Una vegada em va besar, tot va canviar". Es van casar el 29 de desembre de 1997, al Blue Mountains National Park de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), just abans que Cate comencés el seu rodatge d'Elisabet. Des de llavors han tingut tres fills: Dashiell John, nascut el 2001, Roman Robert, el 2004, i Ignatius Martin, el 2008.

Després de viure a Brighton (Anglaterra) durant diversos anys, la família va tornar a Sydney l'any 2006. Segons explica, es van adonar que la seva identitat estava a Austràlia, on ells havien nascut. Així, van comprar-hi una casa aquell mateix any i van tenir-hi el seu últim fill (els dos primers van néixer a Londres). Des d'allà, Cate combina la seva carrera cinematogràfica amb la seva participació en el teatre de Sidney. També intervé en algun o altre espot publicitari, com la línia de cremes SK-II de Donna Karan l'any 2008.

Filmografia

Any	Pel·lícula	Director	Personatge
1994	Police Rescue: TV Movie	Michael Carson	Vivian
1997	La noia dels meus somnis (Thank God He Met Lizzie)	Cherie Nowlan	Lizzie
	Oscar and Lucinda	Gillian Armstrong	Lucinda Leplastrier
	Paradise Road	Bruce Beresford	Susan Macarthy
1998	Elisabet	Shekhar Kapur	Elisabet I d'Anglaterra
1999	An Ideal Husband	Oliver Parker	Lady Gertrude Chiltern
	Pushing Tin	Mike Newell	Connie Falzone
	L'enginyós senyor Ripley (The Talented Mr. Ripley)	Anthony Minghella	Meredith Logue
2000	Vides furtives (The Man Who Cried)	Sally Potter	Lola
	Premonició (The Gift)	Sam Raimi	Annabelle "Annie" Wilson
2001	Bandits	Barry Levinson	Kate Wheeler
	Charlotte Gray	Gillian Armstrong	Charlotte Gray
	El senyor dels anells: La germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring)	Peter Jackson	Galàdriel
	The Shipping News	Lasse Hallström	Petal Bear
2002	Heaven	Tom Tykwer	Philippa
	El senyor dels anells: les dues torres (The Lord of the Rings: The two towers)	Peter Jackson	Galàdriel
2003	Coffee and Cigarettes	Jim Jarmusch	Cate/Shelly
	El senyor dels anells: el retorn del rei (The Lord of the Rings: The return of the King)	Peter Jackson	Galàdriel
	Desaparicions (The Missing)	Ron Howard	Magdalena "Maggie" Gilkeson
	Veronica Guerin	Joel Schumacher	Veronica Guerin
2004	L'aviador (The Aviator)	Martin Scorsese	Katharine Hepburn
	The Life Aquatic with Steve Zissou	Wes Anderson	Jane Winslett-Richardson
2005	Little fish	Rowan Woods	Tracy Heart
2006	Babel	Alejandro González Iñárritu	Susan Jones
	The Good German	Steven Soderbergh	Lena Brandt
	Notes on a Scandal	Richard Eyre	Sheba Hart
2007	I'm Not There	Todd Haynes	Jude Quinn/Bob Dylan
	Elizabeth: l'edat d'or (Elizabeth: The Golden Age)	Shekhar Kapur	Elisabet I d'Anglaterra
2008	El curiós cas de Benjamin Button	David Fincher	Daisy Fuller
	Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull)	Steven Spielberg	Agent Irina Spalko
2010	Robin Hood	Ridley Scott	Marion Loxley
2011	Hanna	Joe Wright	Marissa Wiegler
2012	El Hòbbit: un viatge inesperat	Peter Jackson	Galàdriel
2013	Blue Jasmine	Woody Allen	Jasmine
	The Turning	Diversos	Gail Lang
	The Hobbit: The Desolation of Smaug	Peter Jackson	Galàdriel
2014	The Hobbit: The Battle of the Five Armies	Peter Jackson	Galàdriel
	The Monuments Men	George Clooney	Claire Simone
2015	Carol	Todd Haynes	Carol Aird
	Cinderella	Kenneth Branagh	Lady Tremaine
	Knight of Cups	Terrence Malick	Nancy
	Truth	James Vanderbilt	Mary Mapes
	Manifesto	Julian Rosefeldt	Diversos
2017	Song to Song	Terrence Malick	Amanda
	Thor: Ragnarok	Taika Waititi	Hela
2018	Ocean's 8	Gary Ross	Lou
	Mowgli: Legend of the Jungle	Andy Serkis	Kaa (veu)
	The House with a Clock in Its Walls	Eli Roth	Florence Zimmerman
2019	Were'd You Go, Bernadette?	Richard Linklater	Bernadette
	How to Train Your Dragon: The Hidden World	Dean DeBlois	Valka (veu)
	Sweet Tooth	Shannon Ashlyn	Narradora
2022	Pinotxo (Pinocchio)	Guillermo del Toro
2024	Disclaimer

Premis i nominacions

Després de només 20 anys de carrera artística i més de 30 pel·lícules darrere seu, Cate Blanchett s'ha convertit en una de les actrius que més èxits ha recollit de les seves interpretacions. En concret, ha obtingut més de 50 premis i el mateix nombre de nominacions. De tots ells, els més destacats són els següents:

Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2016	Millor actriu	Carol	Nominada
2014	Millor actriu	Blue Jasmine	Guanyadora
2008	Millor actriu	Elizabeth: l'edat d'or	Nominada
2008	Millor actriu secundària	I'm Not There	Nominada
2007	Millor actriu secundària	Notes on a Scandal	Nominada
2005	Millor actriu secundària	L'aviador	Guanyadora
1999	Millor actriu	Elisabet	Nominada

BAFTA

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2016	Millor actriu	Carol	Nominada
2014	Millor actriu	Blue Jasmine	Guanyadora
2008	Millor actriu	Elizabeth: l'edat d'or	Nominada
2008	Millor actriu secundària	I'm Not There	Nominada
2007	Millor actriu secundària	Notes on a Scandal	Nominada
2005	Millor actriu secundària	L'aviador	Guanyadora
1999	Millor actriu	Elisabet	Guanyadora

Globus d'Or

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2016	Millor actriu dramàtica	Carol	Nominada
2014	Millor actriu dramàtica	Blue Jasmine	Guanyadora
2008	Millor actriu dramàtica	Elizabeth: l'edat d'or	Nominada
2008	Millor actriu secundària	I'm Not There	Guanyadora
2007	Millor actriu secundària	Notes on a Scandal	Nominada
2005	Millor actriu secundària	L'aviador	Nominada
2004	Millor actriu dramàtica	Veronica Guerin	Nominada
2002	Millor actriu musical o còmica	Bandits	Nominada
1999	Millor actriu dramàtica	Elisabet	Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	Millor actriu	I'm Not There	Guanyadora

Premis Sant Jordi de Cinematografia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2007	Millor actriu estrangera	Elizabeth: l'edat d'or The Good German Notes on a Scandal	Guanyadora

Tony Awards Arxivat 2016-05-30 a Wayback Machine.

Any	Categoria	Obra	Resultat
2017	Actriu principal	The Present	Nominada

Obres de teatre

Any	Obra	Lloc	Paper
pre-1992	The Odyssey of Runyon Jones	Methodist Ladies' College, Melbourne	Desconegut
pre-1992	They Shoot Horses, Don't They?	Methodist Ladies' College, Melbourne	Director
1992	Electra	Institut Nacional d'Art Dramàtic, Melbourne	Electra
1992/1993	Top Girls	Sydney Theatre Company	Desconegut
1993	Oleanna	Sydney Theatre Company	Carol
1994	Hamlet	Belvoir Street Theatre Company	Ofèlia
1995	Sweet Phoebe	Sydney Theatre Company i el Warehouse Theatre, Croydon	Helen
1995	La tempesta	Belvoir Street Theatre Company	Miranda
1995	The Blind Giant is Dancing	Belvoir Street Theatre Company	Rose Draper
1997	La gavina	Belvoir Street Theatre Company	Nina
1999	Plenty	Albery Theatre, Londres	Susan Traherne
1999	The Vagina Monologues	The Old Vic Theatre, Londres	Desconegut
2004	Hedda Gabler	Sydney Theatre Company	Hedda Gabler
2009	The War of the Roses	Sydney Theatre Company	Ricard II i Lady Anne
	Un tramvia anomenat desig	Sydney Theatre Company	Blanche DuBois
2010	L'oncle Vània	Sydney Theatre Company	Yelena
2011	Big and Small	Sydney Theatre Company	Lotte
2013	Les criades	Sydney Theatre Company	Claire
2015	The Present	Sydney Theatre Company	Anna Petrovna
2017	The Present	Ethel Barrymore Theatre, New York	Anna Petrovna
2019	When We Have Sufficiently Tortured Each Other	Royal National Theatre	Dona

Enllaços externs

• Cate Blanchett Fan (anglès)