iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Busiet
Busiet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Busiet

Plantilla:Infotaula geografia políticaBusiet
Buziet
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 08′ 17″ N, 0° 28′ 35″ O / 43.1381°N,0.4764°O / 43.1381; -0.4764
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics
DistricteDistricte d'Auloron
CantóCantó d'Auloron Santa Maria-Est Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població476 (2021) Modifica el valor a Wikidata (58,19 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Pau Modifica el valor a Wikidata
Superfície8,18 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud357 m-310 m-455 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal64680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webbuziet.fr Modifica el valor a Wikidata


Busiet[1] (en francès Buziet) és un municipi francès de la regió administrativa de la Nova Aquitània, al departament dels Pirineus Atlàntics. Té una extensió de 8,2 km², i consta amb 371 habitants al cens de 1999, amb una densitat de 45 hab/km².

Municipis limítrofs

[modifica]

Història

[modifica]

Paul Raymond[2] anota que el 1385 Busiet depenia de la batllia d'Oloron i constava de 24 focs (llars). És així com, a l'època, es feia el cens del nombre de llars. Cada foc constava de tres o quatre generacions.

En els segles xiv i xv, Busiet era conegut per la fàbrica de carraques, molt utilitzades a l'època en les esglésies. Els escolans les utilitzaven per cridar els feligresos per assistir a serveis religiosos de l'Església, d'aquí el nom de Carrasque en Béarnais i el nom dels seus habitants "Lous Carascayres".[3]

Un pont romà, situat a la plaça Lonibos, ens dona el testimoni de la ruta que utilitzaven els romans per arribar al seu campament no lluny de l'antiga església a Castera. Les ruïnes de l'església romànica de Busiet, avui encara visible, va ser destruïda per l'artilleria de Baiona durant el regnat de Lluis XVIII. L'església va servir com amagatall per als veterans de Napoleó I que convertits en lladres van saquejar pobles dels voltants. A l'època l'Ajuntament de Busiet va instaurar una Guàrdia Municipal per patrullar dia i nit per detenir aquests individus que portaven armes de foc.[4]

L'església del segle xvii té un campanar típic, un retaule de fusta daurada del segle xvii, un Crist i una creu processional del segle xii provinent de l'antiga església romànica situada al lloc anomenat Castera (del llatí Castra: Campament), a prop de l'antic campament romà.

El 15 juny 1816 es va fer una batuda de llops.[4] Aquests animals ferotges assolaven el bestiar en llibertat a la vora del Gave d'Ossau. La Comuna va pagar les despeses per a la compra de municions, pedres, pólvora, etc.

En 1884, l'Ajuntament de Busiet, ajudat per una petició de la població, va obtenir del ministre d'Afers Religiosos, la sortida de l'Abad Carlon i va demanar tornar a la religió reformada, per la presència d'un pastor (deliberació del Consell Municipal). Això demostra que la Comuna de Busiet era protestant durant el regnat de Jeanne d'Albret, mare del rei Enric IV.

La Primera República havia abolit els drets de propietat. Les terres que els pagesos treballaven, varen ser afectades per la reforma agrària. Aquestes terres van ser cadastrades el 1807, per primera vegada a Busiet, per Jean Sallenave, secretari general i topògraf amb domicili a Busiet.

El 17 de juliol 1944 el poble va ser encerclat pels nazis. Els guerrillers de Busiet, la majoria espanyols i catalans, vivien al Bager. Els alemanys després d'agrupar tots els homes vàlids del poble van decidir afusellar 22 guerrillers. Un d'ells va aconseguir escapar-se i aconseguir salvar-se de l'escamot d'execució. Una commemoració de la massacra té lloc cada any al juliol. El mateix dia 17 de juliol, dues dones del poble també van rebre trets a boca de canó en la seva respectiva casa.

El 1974, el municipi va decidir eliminar 160 hectàrees d'erms de falguera. Les granges van veure un mitjà per ampliar les seves terres amb la finalitat de convertir-les en prats de pastura.

Demografia

[modifica]
Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
630 524 620 602 619 680 675 697 664
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
673 681 674 610 631 626 625 603 604
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
570 555 504 479 485 408 363 322 318
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
343 308 313 340 369 371 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -

2007 : població provisional de l'institut d'estiadística francès.

Economia

[modifica]

L'activitat econòmica és principalment agrícola i ramadera (pastures i blat de moro).

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1995-2001 Jean-Baptiste Casaucau
2001- Jean-Claude Elichiry

Referències

[modifica]
  1. Toponímia occitana
  2. Paul Raymond, Dictionnaire topographique Béarn-Pays basque
  3. Pàgina 155 del Dictionnaire Béarnais Ancien et Moderne de V. Lespy et P. Raymond, 1887
  4. 4,0 4,1 Deliberació del Consell Municipal de Buziet