Bornita

Bornita
Cristall de bornita lleugerament iridescent sobre agulles de quars, del Kazakhstan
Fórmula química	Cu₅FeS₄
Epònim	Ignaz von Born
Localitat tipus	Jáchymov
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.02
Dana	2.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic dipiramidal
Hàbit cristal·lí	granular, massiu, disseminat - Cristalls pseudocúbics, dodecaedres, octàedres
Estructura cristal·lina	a = 10.95 Å, b = 21.862 Å, c = 10.95 Å; Z = 16
Grup puntual	ortoròmbic (2/m 2/m 2/m)
Massa molar	501.88 g/mol
Color	bronze, vermell coure, freqüentment amb iridescència
Macles	penetració de macles [111]
Exfoliació	{111} imperfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3 a 3,25
Lluïssor	semimetàl·lica a metàl·lica
Color de la ratlla	gris fosca
Gravetat específica	4,9 a 5,3
Densitat	4,9 a 5,3
Índex de refracció	opaca
Pleocroisme	feble però notable
Magnetisme	després d'escalfar-la
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Bn
Referències

La bornita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista austríac Ignaz von Born (1742-1791). Es pot confondre amb la calcopirita. També és coneguda amb els noms: chalcomiklita, erubescita, poikilita o phillipsina.

Característiques

La bornita té la composició química següent: Cu₅FeS₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic (pseudocúbic). És de color marró a vermell coure en superfícies fresques, que entela a diversos tons iridescents de blau a porpra en alguns llocs. La seva cridanera iridescència li dona el sobrenom de mineral de paó (peacock ore, en anglès).

La bornita és un important mineral com a mena de coure (en conté fins a un 63%) i té una àmplia distribució en els dipòsits de pòrfirs de coure juntament amb la calcopirita, més comuna. La calcopirita i la bornita són típicament reemplaçades per calcocita i covel·lita a la zona d'enriquiment secundari de dipòsits de coure. La bornita també es troba com a disseminacions en roques ígnies màfiques, en contactes metamòrfics dels dipòsits de skarn, en pegmatites i en les pissarres cupríferes sedimentàries.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bornita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació

Es produeix a nivell mundial en dipòsits de coure. En destaquen localitats amb cristalls notables a Butte, Montana, i a Bristol, Connecticut. Els cristalls grans es troben també als Alps Frossnitz, Tirol, Àustria, i a la mina Mangula, districte Lomagundi, Zimbàbue.

A Catalunya ha estat descrita a la província de Barcelona a les mines Mines (Hortsavinyà, Maresme), les mines El Remei (El Brull, Osona), la mina i pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat) i les pedreres Gualba (Vallès Oriental); a la província de Lleida a la mina Victoria (Val d'Aran) i la mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà) i a la província de Tarragona a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).

Varietats

Es coneix una varietat de bornita anomenada bornita argentífera. Aquesta varietat rep aquest nom pel seu contingut significatiu de plata en la seva composició. Aquesta varietat només ha estat trobada en un parell de localitats de la Columbia britànica (Canadà), a la província Gansu (Xina), i als estats d'Alaska, Arizona, Colorado i Montana (Estats Units).