Bismut natiu
 Bismut natiu | |
|---|---|
 Bismut natiu procedent de Jiangxi, República Popular de la Xina | |
| Fórmula química | Bi |
| Localitat tipus | Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CA.05  |
| Dana | 1.3.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,55Å; c = 11,85Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | blanc vermellós a blanc crema; iridescències rosades, grogues o blaves. |
| Macles | polisintètic |
| Exfoliació | perfecta - perfecta {0001}, bona {1011}, imperfecta a {1014} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | blanc platejat |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9,7 a 9,83 g/cm³ (mesurada); 9,753 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Fe, Te, As, S, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1546 |
| Símbol | Bi |
| Referències | [1] |
El bismut és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de l'arsènic.[1] Com a element químic, el bismut va ser oficialment descobert l'any 1753 pel científic francès Claude Geoffroy. L'origen del nom prové de les paraules alemanyes Weisse Masse que significa massa blanca. Des de l'any 1400, el nom de l'element és present en alguns tractats científics.[1]
Classificació
[modifica]El bismut es troba classificat en el grup 1.CA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; C per a Metal·loides i no metalls i A per a Minerals del grup de l'arsènic; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.1.4.[1]
Característiques
[modifica]La bismut és un mineral de fórmula química Bi. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5. Es troba sovint en hàbit granular, generalment en cristalls anhèdrics o subhèdrics en matrius. També lamel·lar.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en vetes hidrotermals associades a menes de cobalt, níquel, argent i estany en pegmatites i filons de quars amb minerals d'estany i wolframi associats. S'ha descrit en tots els continents, tot i que a Europa i Amèrica del Nord no ha estat descrit mai en mines en actiu. A Catalunya ha estat trobat al massisos del Montnegre-Montseny, a Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona), a la mina Fra Joan, al pic de Costabona (Ripollès, Girona), a la mina Eureka, a Castell-estaó (Pallars Jussà, Lleida), la mina Balcoll, a Falset (Priorat, Tarragona), els jaciments de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel i la mina Atrevida, aquests últims a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[1]
Galeria
[modifica]-
Cristalls de bismut sintètics frescos (sense oxidar) -
Cristall sintètic de bismut -
Bismut -
Cristall sintètic de bismut -
Bismut natiu
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 134-135.