iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Benedetta_Tagliabue
Benedetta Tagliabue - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Benedetta Tagliabue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBenedetta Tagliabue
Biografia
Naixement24 juny 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat IUAV de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc webmirallestagliabue.com Modifica el valor a Wikidata

Benedetta Tagliabue (Milà, 24 de juny de 1963) és una arquitecta italiana establerta a Catalunya, cap de l'estudi EMBT.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1963 a Milà. Estudià arquitectura a l'Istituto Universitario d'Architettura di Venezia (IUAV), on es graduà el 1989.[2] Amplià els seus estudis a Nova York, però just en finalitzar la seva tesi doctoral l'any 1989 es traslladà a Barcelona, L'any 1991 començà a col·laborar amb Enric Miralles, la seva parella sentimental, amb qui s'associà més tard per a formar l'estudi Enric Miralles-Benedetta Tagliabue (EMBT).[3]

Al costat d'Enric Miralles ha realitzat projectes tant a Catalunya com arreu del món, fent una especial menció a la construcció de l'Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), que guanyaren en un concurs internacional.[4] Després de la mort inesperada de Miralles l'any 2000, Benedetta Tagliabue prengué la direcció de l'estudi, continuant amb els projectes que ambdós estaven construint: l'Escola de Música d'Hamburg (1997-2000), l'ampliació i restauració de l'Ajuntament d'Utrecht (2000), el Parc Diagonal Mar a Barcelona (2002), el Campus Universitari de Vigo (2003), el nou Edifici del Parlament d'Escòcia (1998-2004), el Mercat de Santa Caterina (1996-2005)[5] i l'edifici de Gas Natural (1999-2006).[6]

L'any 2005 fou guardonada a la Bienal d'Arquitectura Española, Premio Manuel de la Dehesa pel seu projecte del Parlament d'Escòcia 2004 i el mateix any guanya el prestigiós RIBA Stirling Prize, Millor Edifici del 2005 per l'Edifici del Parlament d'Escòcia, i amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya pel mercat de Santa Caterina l'any 2001.[7] El 2009 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de projecció Internacional pel Pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal Shanghai 2010. El 2013 va entrar a formar part del Consell Assessor de l'Arts Santa Mònica. Va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019.[8][9]

Mercat de Santa Caterina a Barcelona
Edifici del Parlament d'Escòcia a Edimburg

Selecció d'obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Benedetta Tagliabue». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 febrer 2024].
  2. ↑ Tagliabue, Benedetta; Andrés, Arnau; Casanovas, Roser «Integrar les diferències». Visions, 8, 11-2010, pàg. 70–79.
  3. ↑ «En Perspectiva: Benedetta Tagliabue» (en castellà). Arch Daily, 24-06-2016. [Consulta: 1r maig 2020].
  4. ↑ Benedetta, Tagliabue; Tagliabue, Miralles. «Integrating the building into the land: the Scottish Parliament». A: Sophia Psarra, Uta Staiger, Claudia Sternberg (eds). Parliament buildings: the architecture of politics in Europe. Londres: UCL Press, 2023, p. 465-. DOI https://doi.org/10.14324/111.9781800085343. ISBN 978-1-80008-534-3. 
  5. ↑ Miralles, Enric; Tagliabue, Benedetta «Mercado de Santa Caterina». ARQ (Santiago), 58, 12-2004, pàg. 56–63. DOI: 10.4067/S0717-69962004005800018. ISSN: 0717-6996.
  6. ↑ García Estévez, Carolina Beatriz «Lo sólido no se disuelve en el aire: Nueva Sede de Gas Natural en Barcelona, 1999-2008». DC PAPERS, revista de crítica y teoría de la arquitectura, 17-18, 2009, pàg. 205–230. ISSN: 1887-2360.
  7. ↑ Fernandez Garcia, Ana Maria. «A Modern City with Local Identity». A: MoMoWo. Women. Architecture & Design Itineraries across Europe (en anglès). Založba ZRC, 2016-08-15, p. 16-45. ISBN 978-961-254-906-0. 
  8. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Generalitat de Catalunya, 30-04-2019.
  9. ↑ Palmero Iglesias, Luis M.; Gilabert Sanz, Salva «Interview Benedetta Tagliabue». VITRUVIO - International Journal of Architectural Technology and Sustainability, 6, 1, 30-06-2021, pàg. 2. DOI: 10.4995/vitruvio-ijats.2021.15870. ISSN: 2444-9091.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benedetta_Tagliabue&oldid=33945528»