iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Andréa_Ferréol
Andréa Ferréol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Andréa Ferréol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndréa Ferréol

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Andrée Louise Ferréol Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata -
Família
ParePaul Ferréol Modifica el valor a Wikidata
GermansChristian Ferréol
Bénédict Brunel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webandrea-ferreol.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0275138 Allocine: 722 Rottentomatoes: celebrity/andrea_ferreol Allmovie: p23102 TCM: 61170 TMDB.org: 10262
X: FerreolAndrea Modifica el valor a Wikidata

Andréa Ferréol (nascuda Andrée Louise Ferréol, Ais de Provença, 6 de gener de 1947) és una actriu francesa[1][2] i oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2009).[3]

El seu debut fou en la pel·lícula de 1973 La Grande bouffe, que va ser un escàndol al Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]

Biografia

[modifica]

Andréa Ferréol va arribar a París per a fer un curs de teatre amb Jean-Laurent Cochet i començà la seva carrera amb papers de teatre abans de destacar l'any 1973 en la Gran Bouffe. Ha estat nominada dues vegades als Césars al millor segon paper, el 1976 per Les Galettes de Pont-Aven i el 1981 per Le Dernier métro.

El 2001, rebé el premi «Reconeixement dels cinèfils» a Lo Puget de Tenier (Alps Marítims) atorgat per l'associació «Souvenance de cinéphiles» pel conjunt de la seva carrera.

Es consagrà igualment a l'associació «Aix-en-Œuvre» que es donà per inaugurar les festivitats de Cézanne 2006 a Ais de Provença per la posada en marxa d'una estàtua monumental (2,20 m) de Cézanne per l'escultor Gabriël Sterk. A títol d'anècdota genealògica: és la reneta natural del cèlebre poeta i escriptor provençal Frédéric Mistral. Aquest no va tenir fills del seu únic matrimoni amb Marie-Louise Riu. No obstant això, d'una jove servidora del seu pare, Athénais Ferréol, va néixer un fill natural, Marius Antoine Coriolan Ferréol, nascut a Maillane el 1859. Mistral no va reconèixer mai aquest fill però es va ocupar de la seva educació. Una brillant carrera en l'educació nacional el va portar d'altra banda a la plaça de Director general de les escoles d'Ais.

L'abril de 2016 aparegué la seva primera autobiografia, titulada La passió en els ulls (L'Archipel).

Vida privada

[modifica]

Ha estat la companya de l'actor Omar Sharif durant els deu últims anys de la seva vida.

Filmografia

[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[5]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]
Andréa Ferréol en la pel·lícula I baroni (1975)

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Andréa Ferréol». Allociné.
  2. ↑ «Biographie et actualités de Andréa Ferréol» (en francès). France Inter. [Consulta: 27 novembre 2021].
  3. ↑ «Décret du 15 mai 2009 portant promotion et nomination» (en francès). Légifrance, 17-05-2009. [Consulta: 2 octubre 2011].
  4. ↑ «Vidéo: Entretien avec Andréa Ferréol à l'affiche des "Monologues du vagin" - Culturebox» (en francès). France 3, 01-03-2011. Arxivat de l'original el 9 de març 2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  5. ↑ «filmografia d'Andréa Ferréol». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andréa Ferréol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andréa_Ferréol&oldid=32854570»