iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Amosis-Nebetta
Amosis-Nebetta - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Amosis-Nebetta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmosis-Nebetta
Biografia
Naixementsegle XVI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVII d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmosis Modifica el valor a Wikidata
ParesTao II Modifica el valor a Wikidata  i Aah-Hotep I Modifica el valor a Wikidata
GermansAmosis-Henuttamehu
Amosis Sapair
Amosis-Henutemipet
Amosis-Meritamon
Amosis
Amosis
Kamosis
Amosis-Nefertari Modifica el valor a Wikidata


Amosis-Nebetta, o Ahmose-Nebetta/Nebta (Filla de Iah, la Lluna - Senyora de la Terra) va ser una princesa egípcia del final de la XVII Dinastia. Probablement era filla dels reis Seqenenre Tao i Aah-Hotep I.[1] Era germana del faraó Amosis I, primer monarca de la XVIII Dinastia.

Biografia

[modifica]

Amosis-Nebetta segurament era filla de Tao II.[2] És possible que es casés amb el seu germà Amosis I, tot i que la seva germana Amosis-Nefertari en va ser la Gran Esposa Reial.[3]

Amosis-Nebetta
en jeroglífic
<
iaHmssnb
t
tA
>

Els seus títols incloIen els de Filla del Rei i Germana del Rei. El seu nom figura en una estàtua del príncep Ahmose que avui es troba al Louvre (E 15682). S'hi citen dues filles d'Aah-Hotep I, ambdues anomenades Amosis, i es creu que representen Amosis-Nefertari i Amosis-Nebetta.[2] Una estàtua d'una princesa, també al Louvre (N 496),[4] la identifica com a filla del rei, com a germana del rei i com a filla de la reina Aah-Hotep I.[5]

Escena present a la tomba de Inherkhau, que representa els "Senyors d'Occident". A la part superior, de dreta a esquerra: Amenofis I, Amosis I, Aah-Hotep I, Amosis Meritamon, Amosis-Sitamon, Siamon?, Amosis-Henuttamehu, Amosis-Tumerisi, Amosis-Nebetta, Amosis-Sipair. A la part inferior, de dreta a esquerra: Amosis Nefertari, Ramses I, Mentuhotep II, Amenofis II, Tao II, Ramose?, Ramsès IV, un faraó desconegut i Tuthmosis I.

Amosis-Nebetta apareix representada a la tomba d'Inherkau (TT359) que data de la XX Dinastia com un dels "Senyors d'Occident". Se la mostra a la fila superior darrere d'Amosis-Tumerisi i davant d'Amosis Sapair.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Queens of Egypt» (en anglès). History of Ancient Egypt. [Consulta: 6 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 2,2 Dodson i Hilton, 2004.
  3. Tyldesley, 2006, p. 88-90.
  4. «Statue inachevée d'une princesse» (en francès). Museu del Louvre. [Consulta: 6 desembre 2020].
  5. Gibon, 1984, p. 11, 16.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3. 
  • Gitton, Michel. Les divines épouses de la 18e dynastie (en francès). Belles-Lettres, 1984. ISBN 2-25160-306-9. 
  • Ryholt, Kim. The Political Situation in Egypt during the Second Intermediate Period, c.1800-1550 BC (en anglès). Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1997. ISBN 87-7289-421-0. 
  • Tyldesley, Joyce. Chronicles of the Queens of Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2006 (Chronicles). ISBN 978-0500051450.