Al-Ikhlàs
  | |
| Tipus | sura |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | àrab |
| Dades i xifres | |
| Tema | sinceritat a l'Islam |
| Sèrie | |
| Part de | Alcorà |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | BP129.8 |
 | |
Al-Ikhlàs (àrab: الإخلاص, al-Iẖlāṣ, ‘l'Adhesió’, ‘el Lliurament’, ‘la Sinceritat’, ‘la Lleialtat’, ‘la Puresa’[1]) o L'oració perfecta,[2] igualment coneguda com a At-Tawhid (àrab: التوحيد, at-Tawḥīd, ‘el Monoteisme’[3]), és la sura 112 de l'Alcorà.[4] Tracta de la doctrina de la unitat i unicitat de Déu (tawhid), fonament de l'islam, i consta de quatre versicles (aleies).[4] Juntament amb la primera sura, Al-Fàtiha (L'obertura) i amb les dues darreres sures, 113 Al-Fàlaq i 114 An-Nas, conegudes com Al-Muawwidhatayn, constitueix una de les més populars de la fe islàmica i sovint forma part de l'oració dels creients.
Text
[modifica]- Text àrab
| « | قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١ اللَّهُ الصَّمَدُ ٢ لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣ وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ٤ |
» |
| — Alcorà 113:1–4 | ||
- Traduccions
| « | ² Déu de plenitud ³ Que no engendrà ni fou engendrat ⁴ Que no n'hi ha cap d'igual. |
» |
| — Alcorà 112:1–4, [5] | ||
| « | el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós! Digues [profeta]: «Ell és Al·là, Déu, l'Únic!¹ |
» |
| — Alcorà 112:1–4 (traduït per Míkel de Epalza) | ||
Referències
[modifica]- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «خلص». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9.
- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «وحد». ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ 4,0 4,1 Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 977. ISBN 84-8256-958-9.
- ↑ Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0.