30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 335 dies per finalitzar l'any i 336 en els anys de traspàs.
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 1500 - Vicente Yáñez Pinzón descobreix l'eixida al mar del riu Amazones.
- 1649 - A Londres, el rei Carles I d'Anglaterra és decapitat.[1]
- 1661 - Abadia de Westminster (Londres): Oliver Cromwell és desenterrat (havia mort dos anys i mig abans, el 3 de setembre de 1658) i sotmès a una execució ritual.
- 1933 - Alemanya: Adolf Hitler assumeix la cancelleria del Tercer Reich, després que el partit nazi, l'NSDAP fos el més votat a les eleccions de novembre de 1932, i un cop hagué renunciat el canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg.
- 1948 - A Nova Delhi (capital de l'Índia), l'extremista hindú Nathuram Godse assassina el pacifista Mahatma Gandhi, líder de la independència de l'Índia.[2]
- 1969 - Londres (Anglaterra): The Beatles fan el seu darrer concert al terrat de l'edifici d'Apple Studios, al número 3 de Saville Row.
- 1972 - Derry (Irlanda): L'exèrcit britànic causa 14 víctimes al disparar contra una manifestació pels drets civils (Diumenge Sagnant).[3]
- 1996: Yuji Hyakutake descobreix el cometa Hyakutake. Va ser el més brillant de l'any, i un dels que van passar més a prop de la Terra.[4]
- 2005: Iraq: es realitzen les eleccions per escollir una Assemblea Nacional Constituent, que ha de redactar una nova Constitució per al país i a més, nomenar un president de la República, un primer ministre i a la resta del Govern Provisional. Però aquestes primeres eleccions democràtiques, després de l'ocupació dels Estats Units i l'enderrocament del règim de Saddam Hussein es veuen enfosquides pel boicot de la minoria àrab sunnita als comicis.
- 2007 - Estats Units: Surt a la venda el sistema operatiu Windows Vista de Microsoft, successor del Windows XP.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1809 - Sallent: Tomàs Viladomiu i Bertran, industrial i fundador de les colònies Viladomiu Vell i Viladomiu Nou.
- 1837 - Sabadell: Agustí Rius i Borrell, mestre i pedagog català.[5]
- 1887 - Barcelona: Jordi Rubió i Balaguer, filòleg, bibliotecari, historiador, primer adaptador de la Classificació Decimal Universal, director de l'Escola de Bibliotecàries, les Biblioteques Populars, la Biblioteca de Catalunya i organitzador del Servei de Biblioteques del Front durant la Guerra Civil Espanyola (m. 1982).[6]
- 1901 - la Bisbal d'Empordà: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (m. 1980).[7]
- 1912 - Albacete: Elisa Piqueras, pintora, escultora i professora espanyola (m. 1974).[8]
- 1943 - Sabadell: Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana (m. 2008).[9]
- 1949 - Istanbul: Lydia Azzopardi, ballarina, coreògrafa, dissenyadora de vestuari nacionalitzada britànica, establerta a Catalunya.[10]
- 1951 - Barcelona: Esperança Esteve i Ortega, treballadora social i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[11]
- 1971 - Alacant: Beatriz Gascó Verdier, enginyera agrícola i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.[12]
- 1972 - Sarrià de Ter: Encarnación Granados Aguilera, atleta catalana.[13]
- 1979 - Castelló de la Plana: Carlos Latre, actor còmic i de doblatge valencià.
- Resta del món
- 58 aC, Roma: Lívia Drusil·la, esposa de Claudi i mare de Tiberi.[14]
- 1825, Chênée, Bèlgica: Charles Descardre, horticultor i burgmestre.
- 1832, Madrid, Espanya: Lluïsa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier fou Infanta d'Espanya.
- 1841, París, França): Félix Faure, President de la República Francesa
- 1882, Hyde Park, Nova York: Franklin Delano Roosevelt, 32è president dels EUA
- 1899, Pretòria, Sud-àfrica: Max Theiler, bacteriòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1951
- 1920
- Fukuoka, Japó: Machiko Hasegawa, dibuixant de manga, creadora de la tira còmica Sazae-san (m. 1992).
- Lawrence, Kansas: Delbert Mann, director de cinema estatunidenc (m. 2007)
- 1924, Chicago: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar (m. 2018).[15]
- 1925 - Portland, Oregon, EUA: Douglas Engelbart, inventor i pioner de la computació estatunidenc, conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.
- 1927 - Estocolm, Suècia: Olof Palme, polític i estadista suec (m. 1986).
- 1929 - Mont-real, Quebec: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país (m. 1996).
- 1930 - San Bernardino, Califòrnia (EUA): Gene Hackman, actor americà guanyador de dos Oscars i quatre Globus d'Or.
- 1935 - Grosseto (Itàlia): Elsa Martinelli, actriu italiana (m. 2017).[16]
- 1937
- Londres, Regne Unit: Vanessa Redgrave, actriu britànica, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.[17]
- Leningrad, RSFSR, Unió Soviètica: Borís Spasski, Gran Mestre d'escacs, campió del món d'escacs entre 1969 i 1972.
- 1943, Buenos Airesː Marta Minujín, artista plàstica argentina, coneguda per les seves obres avantguardistes.[18]
- 1949, Northfield, Minnesota, EUA): Peter Agre, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2003.
- 1951 - Chiswick, Londres, Regne Unit: Phil Collins, bateria i cantant de rock i pop.
- 1961 - Liaoyuan, Jilin: Liu Gang, informàtic, matemàtic i enginyer nord-americà d'origen xinès
- 1968 - Madrid, Espanya: Felip de Borbó i Grècia, rei d'Espanya.
- 1971 - Tel-Aviv, Israel: Assaf Amdurski, cantant, compositor i productor musical israelià.
- 1973 - Bucarest, Romania: Mihaela Ciobanu, jugadora d'handbol d'origen romanès, nacionalitzada espanyola.[19]
- 1974 - Haverfordwest, Gal·les: Christian Bale, actor anglès, guanyador d'un Oscar.
- 1975 - Recife, Brasil: Juninho Pernambucano, futbolista brasiler.
- 1987 - Bayrampaşa, Istanbul: Arda Turan, futbolista turc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1806 - Sant Petersburg (Rússia): Vicent Martín i Soler, compositor valencià del classicisme (n. 1754).
- 1875 - Porto (Portugal): Fernando Vázquez Orcall, militar català del bàndol carlí.
- 1919 - Costitx: Margalida Amengual, Na Cativa, laica mallorquina, proclamada venerable per l'Església catòlica (n. 1888).[20]
- 1934 - Sabadell: Agnès Armengol i Altayó, escriptora i pianista, promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista (n. 1852).[21][22]
- 1991 - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català.
- 1993 - Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (n. 1934).[23]
- 2007 - Miramar (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (n. 1947).
- Resta del món
- 1649 - Londres: Carles I d'Anglaterra, rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat (n. 1600).
- 1730 - Moscou: Pere II de Rússia.
- 1886 - Rianxo (Galícia): Alfonso Rodríguez Castelao, polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec (m. 1950).
- 1869 - Londres: Charlotte Alington Barnard, «Claribel», compositora anglesa de balades i cants populars (n. 1830).[24]
- 1889 - Mayerling (Àustria): Rodolf d'Àustria, se suïcida amb la seva amant en l'Incident de Mayerling.
- 1983 - Vença: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa (n. 1898).[25]
- 1928 - Copenhaguen (Dinamarca): Johannes Andreas Grib Fibiger, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1926 (n. 1867).
- 1948 - Nova Delhi (Delhi, l'Índia): Mohandas Karamchand, conegut com a Mahatma Gandhi, independentista indi i líder de la resistència pacífica a l'ocupació britànica, és assassinat per l'extremista hindú Nathuram Godse (n. 1869).
- 1951:
- Stuttgart (Alemanya): Ferdinand Porsche, enginyer austríac fundador i creador de l'empresa alemanya que porta el seu nom (n. 1875).
- Xangai (Xina): Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (n. 1906).[26]
- 1962 - Cambambe, Angolaː Alda Lara, poetessa angolesa en llengua portuguesa (n. 1930).[27]
- 1963 - París, França: Francis Poulenc, compositor francès (n. 1899).[28]
- 1969 - Lovaina (Flandes): Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (n. 1910).
- 1991 - Boston, Massachusetts (EUA): John Bardeen, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1972 (n. 1908).
- 2001 - Gassin, França: Jean-Pierre Aumont, actor francès.
- 2002 - Nova York: Inge Morath, fotògrafa americana (nascuda austríaca) que va treballar a l'Agència Magnum (n. 1923).[29]
- 2006 - Rosarito, Baixa Califòrnia (Mèxic): Coretta Scott King, escriptora i activista estatunidenca, reconeguda líder de la comunitat negra, vídua de Martin Luther King (n. 1927).[30]
- 2011 - Nova York: John Barry, compositor anglès de música de cinema conegut, sobretot, per les bandes sonores de les pel·lícules Memòries d'Àfrica, Ballant amb llops i per la saga James Bond (n. 1933).
- 2015 - Cambridge: Rose Frisch, científica nord-americana pionera en fertilitat (n. 1918).[31]
- 2016: Girolamo Arnaldi, historiador i professor universitari italià.
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Escolar de la No-violència i la Pau
- Dia de la saudade.[32][33]
- Santoral:
- Adelelm de Burgos, abat, patró de Burgos;
- Adelelm l'Almoiner, prevere;
- Fèlix IV papa (actualment, el 22 de setembre);
- venerable Margalida Amengual i Campaner (Mallorca, 1888-1919), laica;
- venerable Mary Ward, fundadora de les Dames Irlandeses;
- servents de Déu Pedro del Campo, frare menor (1592);
- Prosper Guéranger, benedictí, fundador de la Congregació Benedictina de Solesmes;
- Carles I d'Anglaterra, rei (només a l'Església Anglicana).
- Beat Alà de Lilla, venerat a la família benedictina.
Referències
[modifica]- ↑ «Charles I (r. 1625-1649)» (en anglès). Web oficial de la Família Reial britànica, 30-12-2015. [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ Doeden, Matt. Darkness Everywhere: The Assassination of Mohandas Gandhi (en anglès). Twenty-First Century Books, 2013-10-01, p. 60. ISBN 978-1-4677-1659-8.
- ↑ 324cat. «Londres treu a la llum l'informe sobre el Bloody Sunday». Corporació Catalana de MItjans Audiovisuals, 15-06-2010. [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ «Comet C/1996 B2 Hyakutake». NASA. [Consulta: 9 febrer 2020].
- ↑ «Mestre Rius, carrer del». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ «Jordi Rubió i Balaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ Xavier Cortadellas Llucieta Canyà, feminista i conservadora, Revista de Girona, Any: 2004 Núm.: 223 «Enllaç».
- ↑ Fernández, Maria L. «Biografia Elisa Piqueras Lozano». Memoria Valencianista. Fundació Irla. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ Sanahuja i Capella, Daniel «Una figura sabadellenca en la pedagogia musical. Montserrat Busqué i Barceló». Quadern, Sabadell, núm. 58, 10-1987, pàg. 911.
- ↑ Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza (en castellà). Lib Deportivas Esteban Sanz, 1997*, pàg. 32-33. ISBN 978-84-85977-62-8.
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Esteve Ortega, Esperança» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada. Beatriz Gascó Verdier». Corts Valencianes. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Encarnació Granados Aguilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ Chrystal, Paul. Roman Women: The Women who influenced the History of Rome (en anglès). Fonthill Media, 2017-05-17.
- ↑ «Dorothy Malone (1924-2018) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Elsa Martinelli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Vanessa Redgrave | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 desembre 2021].
- ↑ «Entrevista a Marta Minujin» (en castellà). Revista Cabal, Núm. 253, 01-06-2019. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ Ojeda, Enrique. «Mihaela Ciobanu cumple los 45 años en plena forma» (en castellà). As, 30-01-2018. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ Munar Ramis, Juan Bautista. Margarita de Costitx. Datos biográficos de la sierva de Dios Margarita Amengual Campaner (1888-1919). Conselleria de Cultura, Educació i Esports i Ajuntament de Costitx, 1994, p. 164 pàg..
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer d'Agnès Armengol». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Agnès Armengol de Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quima Jaume». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Charlotte Alington Pye Barnard (Mrs. Charles Barnard) 1830-1869». CyberHymnal. Arxivat de l'original el 2016-01-03. [Consulta: 11 març 2017].
- ↑ «Élise Freinet». Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier, social. Le Maitron, Editions de l'Atelier. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Alda Lara» (en portuguès). Lusofonia Poética. [Consulta: 5 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Francis Poulenc». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ingeborg Hermine Morath | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «King, Coretta Scott» (en anglès). The Martin Luther King, Jr. Research and Education Institute. Stanford University, 12-06-2017. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «In memoriam: Rose Epstein Frisch, expert in women's fertility» (en anglès). Harvard T.H. Chan School of Public Health, 13-02-2015 [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ «Portoweb - Datas Comemorativas». [Consulta: 23 juny 2022].
- ↑ «Dia da Saudade. Origem e curiosidades sobre o Dia da Saudade» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 juny 2022].
