iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.wikipedia.org/wiki/Àngstrom
Àngstrom - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Vés al contingut

Àngstrom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatÀngstrom
Tipusunitat de longitud i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Caràcter UnicodeÅ Modifica el valor a Wikidata
EpònimAnders Ångström Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI0 m Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard1.000.000.000 nå Modifica el valor a Wikidata

Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres.[1] Rep el seu nom en honor del físic suec Anders Jonas Ångström (1814 - 1874).

A la seva definició original, abans de ser redefinit en termes d'unitats del Sistema Internacional, un àngstrom equivalia a 1/6.438,4696 de la longitud d'ona de la ratlla roja de l'espectre d'emissió del cadmi en aire sec.[2]

L'àngstrom no és una unitat del Sistema Internacional, i tampoc està inclosa entre les unitats que es poden utilitzar dins de la Unió Europea,[3] tanmateix, durant un temps la seva utilització fou acceptada temporalment i es va incloure en la relació que el BIPM publica periòdicament. A la primera edició, de l'any 1970, l'àngstrom apareix a la taula d'unitats admeses temporalment,[4] però el CIPM del 1978 ja va establir que no havia d'utilitzar-se en àmbits nous,[5] a la darera edició on apareix és la vuitena, de l'any 2006,[6] a la novena, de l'any 2019, ja no hi és.[7] Aquesta unitat havia estat utilitzada habitualment per a mesurar distàncies o radis atòmics i longituds d'ona en espectroscòpia o les dimensions dels circuits integrat.

Equivalències:

1 Å = 10−10 m = 0,000 000 000 1 m
1 Å = 0,1 nanòmetres
1 Å = 100 picòmetres
1 Å = 100 000 femtòmetres
10¹⁰ Å = 10.000.000.000 Å = 1 m

Referències

[modifica]
  1. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 2. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 379. ISBN 84-85194-83-7. 
  2. Jackson, C. V. «Interferometric Measurements in the Spectrum of Krypton» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of London. Series A [Londres], vol. 138, núm. 834, 5-1932, pàg. 147-153.
  3. «Council Directive 80/181/EEC of 20 December 1979 on the approximation of the laws of the Member States relating to Unit of measurement and on the repeal of Directive 71/354/EEC». The Council of the European Communities, 27-05-2009. [Consulta: 29 maig 2021].
  4. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIPM [Sèvres], Primera edició, 1970, pàg. 15.
  5. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Tercera edició, 1981, pàg. 18.
  6. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Vuitena edició, 2006, pàg. 38.
  7. «Le Système International d'Unités» (en francès). BIMP [Sèvres], Novena edició, 2019, pàg. 33.[Enllaç no actiu]