Àcid heptanoic

Àcid heptanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	130,099 Da
Trobat en el tàxon	Artemisia macrocephala, Rhododendron mucronulatum, Erigeron philadelphicus, Daphne odora, regalèssia, Ajania fastigiata, Evernia prunastri, Fragaria, Freesia hybrida, Iris, Pelargonium graveolens, Polygala senega, Saussurea involucrata, Scutellaria baicalensis, ésser humà, Streptomyces, Glehnia littoralis, Hansenia forbesii, Fumaria vaillantii, Oecophylla smaragdina, Rosmarinus officinalis, estafisàgria, Caenorhabditis elegans, cirerer, mango comú, Capsicum annuum, tabaquera, Magnolia obovata, Chrozophora verbascifolia, Staphisagria macrosperma, Chrozophora tinctoria, Chrozophora obliqua, Rhododendron sichotense i Chrozophora plicata
Estructura química
Fórmula química	C₇H₁₄O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	−8 °C −7,5 °C
Punt d'ebullició	222,25 °C (a 101,325 kPa)
Perill
Identificador Kemler	80

L'àcid heptanoic (també conegut pel nom no sistemàtic àcid enàntic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb set àtoms de carboni la qual fórmula molecular és ${\ce {C7H14O2}}$. En bioquímica se'l considera un àcid gras i se'l simbolitza per C7:0.

A temperatura ambient és un líquid oliós d'olor ranci desagradable. La seva temperatura de fusió és de -10,5 °C i la d'ebullició 223,0 °C. Té una densitat entre 4 °C i 20 °C de 0,92215 g/cm³ i un índex de refracció a 20 °C que val 1,4230. És soluble en etanol, dietilèter, dimetilformamida i sulfòxid de dimetil.

Vi

El nom no sistemàtic àcid enàntic prové del mot llatí oenanthe, «vinya», ja que fou aïllat el 1836 pel químic alemany Justus von Liebig (1803-1873) i el químic francès Théophile J. Pelouze (1807-1867) a partir dels vapors que es desprenen del vi i li donen la seva olor característica.

A l'àcid heptanoic se'l troba àmpliament distribuït en la natura. Hom l'ha aïllat en plantes (llúpol, mimosa comuna, menta japonesa…); en fruites (poma, banana, kiwi, maduixa, papaia…); en productes lactis (llet, formatge, mantega); en begudes alcohòliques (vi, conyac, brandi, rom…); en infusions (te, cafè); en fruits secs (coco, cacauets…), i en altres productes naturals.

Producció i usos

L'èster metil de l'àcid ricinoleic el qual s'obté de l'oli de ricí, és el principal precursor de l'àcid heptanoic.

L'àcid ricinoleic és el principal precursor de l'àcid heptanoic

L'àcid heptanoic es fa servir en la preparació d'èsters, com l'heptanoat d'etil, usat en fragàncies i en gustos artificials.

També es fa servir l'àcid heptanoic per esterificar esteroides en la preparació d'algunes drogues com l'enantat de testosterona i d'altres d'enantats. Així mateix, és un dels additius de les cigarretes.