Prostitució
practica relacions sexuals a canvi d'una contraprestació, generalment econòmica
(S'ha redirigit des de: Bagassa)
La prostitució són les pràctiques sexuals a canvi de diners. Les persones que venen el seu treball sexual s'anomenen meretrius, prostituts, putes, meuques, cueques, barjaules o fembres, entre altres. També hi ha noms eufemístics, com massatgista o escort o gigoló. Els homes que compren aquests serveis són els puteros. Generalment, la prostitució està lligada a la pràctica del proxenetisme, un delicte que consisteix en l'explotació de persones adultes, adolescents o infants, no necessàriament amb el seu consentiment, per part de terceres persones que es beneficien majoritàriament dels diners.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- La democràcia no és una puta que un home pugui recollir a peu de carrer amb una metralladora.[1]
- (en anglès) Democracy is no harlot to be picked up in the street by a man with a tommy gun.
Discurs a la Cambra del Comuns (Westminster), 8 de desembre de 1944. — Winston Churchill
- (en anglès) I've gone from saint to whore and back to saint again, all in one lifetime.
- anys 1950. — Ingrid Bergman
- (en anglès) The modern city is a place for banking and prostitution and very little else.
- Frank Lloyd Wright, 1973. — Frank Lloyd Wright
- Sóc Anna Gabriel. Sóc una puta, traïdora, amargada i malfollada i l'únic que venia a fer és a defensar uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes, i a recordar la impunitat de l'extrema dreta pel Guillem Agulló i pel Carlos Palomino.[4]
- Acte de protesta convocat per la CUP per condemnar l'ofensiva masclista a la política, 27 de gener de 2016. — Anna Gabriel
Dites populars
modifica
- Amor de bagassa, amistat de frare i convit d'hostaler solen costar molt diner.[7]
- Cotxera de gos i plor de bagassa, prompte passa.[5]
- La plata passa, i la puta se casa.[8]
- Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria perduda.[9](Empordà)
- Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa.[6](Tortosa, val.)
Dites relacionades amb la geografia
modifica- A Gata qui no és gat és gata, i qui no és puta és beata.[13]
- A l'Alguenya, la que no és puta s'ensenya.[14](val.)
- A la Romana, la que no és puta és marrana.[14]
- A la vall d'Andorra, la que no és puta és "sorra".[15]
- Almassorina, puta fina.[16]
- Els de Sant Sadurní, una puta els va parir.[15]
- En Aiora la que no és puta llora.[14](val.)
- Torrentina, puta fina.[17]
- Tortosina, puta fina.[18]
- (var.) Tortosines, putes fines.[18]
Frases fetes i locucions
modifica
Saber per experiència pròpia allò en què algú ens voldria enganyar com a inexperts.
Referències
modifica- ↑ Nopca, Jordi. «L'enginy de Winston Churchill, en deu frases». Ara.cat. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Carter, 2016, p. pròleg.
- ↑ Ratcliffe, 2017.
- ↑ Carracelas, Pilar «Anna Gabriel: "Sóc una puta traïdora, amargada i malfollada"». El Nacional, (27-01-2016) [Consulta: 17 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bagassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1936, p. 14-18.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «argent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estiu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «maig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «puta». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, 94-95, (Octubre 2003), pàg. 62-63.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 12 desembre 2024].
- ↑ 15,0 15,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Sanchis Guarner, 1963, p. 122, Vol. 1. Sector septentrional.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 4, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ 18,0 18,1 Aragonés Salvat, Albert «Noms i malnoms gentilicis del Baix Ebre i del Montsià» ( PDF). Butlletí Interior de la Societat Onomàstica, Núm. 79, (1997), pàg. 12-37 [Consulta: 26 setembre 2015].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Carter, Grace. Ingrid Bergman. New Word City, 2016. ISBN 1612300987.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Ratcliffe, Susan (ed.). Oxford Essential Quotations (en anglès). Oxford University Press, 2017 [Consulta: 12 desembre 2024].
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.