Vassili Tatísxev
Vassili Nikítitx Tatísxev (rus: Васи́лий Ники́тич Тати́щев) (9 d'abril de 1686 – 15 de juliol de 1750) va ser un home d'estat i un etnògraf prominent. Va escriure la primera gran història de Rússia. Era convençut que l'autocràcia era la forma de govern perfecta per a Rússia.[1]
Nom original | (ru) Василий Никитич Татищев |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 abril 1686 (Julià) Pskov (Rússia) |
Mort | 15 juliol 1750 (Julià) (64 anys) Boldino (Rússia) (en) |
Activitat | |
Ocupació | explorador, economista, polític, geògraf, antropòleg, historiador, lexicòleg |
Família | |
Fills | Eupraxie Vassilievna Tatichtcheva, Yevgraf Tatishchev |
Tatísxev nasqué prop de Pskov. Es va graduar a l'escola d'enginyeria de Moscou, va prendre part en la Gran Guerra del Nord amb Suècia. Va estar al servei de Pere el Gran. Per part de la tsarina Anna va rebre l'encàrrec lucratiu de la gestió de les fàbriques de la regió dels Urals. Va fundar-hi les ciutats de Perm i Iekaterinburg.
Obres
modificaUna vegada jubilat es va dedicar a la historiografia. Va publicar diversos textos legals russos de gran interès com Rússkaia Pravda i Sudebnik de 1550. La seva obra mestra portava el títol d'Història de Rússia des dels temps més antics i es va publicar en cinc volums després de la seva mort. Va compilar el primer diccionari enciclopèdic de la llengua russa.
Referències
modifica- ↑ «Василий Никитич ТАТИЩЕВ (1686 — 1750) [Vassili Nikítitx Tatísxev]». A: Энциклопедия Брокгауза—Ефрона 1890 — 1907 [Enciclopèdia Brockhaus Efron 1890 - 1907] (pdf).}
Bibliografia
modifica- Popov, N. [VN Tatischev and his time] (en rus). Moscu: В типографии В. Грачева и К (V. Grachev i K), 1861, p. 814.
- Deutch G. M.: Vasily Nikitich Tatischev. Sverdlovsk, 1962.
- Peshtich S. L.: Russian historiography of the 18th century, vol. 1-2. Leningrad, 1961, 1965.
- Anikin, Andréi. Los Pensadores Rusos. Ideas Socioeconómicas en la Rusia de los Siglos XVIII y XIX (en castellà). Moscú: Editorial Progreso, 1990, p. 34-37.
Enllaços externs
modifica- History of Perm Arxivat 2000-09-30 at Archive.is