Sarrià (Barcelona)
Sarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. Fou vila independent del pla de Barcelona, documentada ja al segle x i fou l'última annexió municipal a Barcelona, el 1921, malgrat l'oposició dels sarrianencs.[1]
| ||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Barcelonès | |||
| Municipi | Barcelona | |||
| Districte | Sarrià - Sant Gervasi | |||
| Població humana | ||||
| Població | 24.769 (2021) (8.128,98 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 304,7 ha | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Lloc web | ajuntament.barcelona.cat… | |||
Descripció
modifica
Alguns sectors de Sarrià són: Sarrià Vell, Santa Amèlia, Can Ponsich - Caputxins, Sagrat Cor - Can Caralleu i Can Pomaret - Peu del Funicular. Inicialment la vila fou una zona dedicada al sector agrícola, sobretot vinícola, però més tard va atreure famílies benestants. Hi ha una dita popular que ho reflecteix:
| « | Sarrià: vents, torrents, torres i convents. | » |
Com a monuments destacats hi ha l'església de Sant Vicenç de Sarrià i l'edifici modernista del col·legi Sant Ignasi dels jesuïtes. L'església ja esmentada de Sarrià, dedicada a Sant Vicenç, ja fou citada el 980 i reedificada el 1379. El 1781 el mestre Josep Mas va construir l'edifici actual d'estil neoclàssic. La plaça de Sarrià, davant de l'església, va ser el cementiri del poble fins al 1850.[2]
El 1858 es va comunicar el poble amb Barcelona per mitjà del tren de Sarrià,[2] actualment una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Un dels sarrianencs més universals és el poeta J.V. Foix, que tenia una pastisseria, encara existent, a la plaça de Sarrià.
Història
modificaSarrià, que apareix esmentat per primer cop l'any 986 com a Sirriano,[3] fou la vila principal de l'antic municipi de Sarrià que, a més de la vila de Sarrià, incloïa el sector de Pedralbes i les Tres Torres, però que foren urbanitzats força més tard que la vila de Sarrià.
Fills il·lustres
modifica- Gabriel Maria Brasó i Tulla, abat del Monestir de Montserrat.
- Teresa Arguyol i Fontseca (1814-1863), monja fundadora de les Clarisses de la Divina Providència.
- Josep Vicenç Foix (Sarrià, Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987), escriptor, poeta i periodista d'avantguarda.
- Bigas Luna (19 de març de 1946 - 6 d'abril del 2013), director de cinema.
- Santa Eulàlia (Sarrià 290 - Barcelona 303), patrona de Barcelona.
- Rafaela Pagès de Sarrià (...?-1494), monja terciària franciscana.
- Josep Obiols i Palau, pintor noucentista.
- Josefina Piquet i Ibáñez, activista social.
- Jaume Cela, pedagog.
- Tomàs Sagué i Camó, compositor de sardanes.
- Jordi Jové Permanyer (1908-1997), un dels cronistes de Sarrià. Jové Permanyer va ser l'encarregat de l'Arxiu Històric de Sarrià – Sant Gervasi i va confeccionar-ne un de propi des que tenia 18 anys.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Sarrià (Barcelona)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
- ↑ «Sarrià». Ajuntament de Barcelona. Districte de Sarrià-Sant Gervasi.. [Consulta: 2 març 2014].
Bibliografia
modifica- Mestre Campi, Jesús; Poves, Amèlia. L'Abans: Recull gràfic de la Vila de Sarrià (1874-1975). Efadós, 2013.
Enllaços externs
modifica