iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.
iBet uBet web content aggregator. Adding the entire web to your favor.



Link to original content: http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Ramón_Villares
Ramón Villares - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ramón Villares

historiador espanyol

Ramón Villares Paz (Cazás, Xermade, Província de Lugo, 1951) és un historiador gallec.[1]

Plantilla:Infotaula personaRamón Villares

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ramón Villares Paz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Cazás (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Santiago de Compostela
1990 – 1994
← Carlos Pajares ValesDarío Villanueva Prieto → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAntonio Eiras Roel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
11 juny 2018manifest «Renovar el pacte constitucional» Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Trajectòria

modifica

El 1973 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquest mateix any va obtenir el graduat amb la memòria de llicenciatura Los inventarios post mortem, como fuente para el estudio de la historia rural y la economía agraria, i el 1980 el doctorat en Història amb la tesi La evolución de las estructuras agrarias en la provincia de Lugo. Propiedad y rentas de la tierra, ambdues dirigides per Antonio Eiras Roel. La Universitat de Santiago li va concedir el 1980 el premi extraordinari de doctorat en Història, cursos 1977-1980, i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, el 1981, el premi a la millor tesi en Filosofia i Humanitats presentada a Espanya el 1980.[2]

Des de 1987 és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la qual també va ser rector de 1990 a 1994 i degà de la Facultat de Geografia i Història entre 1986 i 1990. A més és, des de 2002, director de l'Arxiu de l'Emigració Gallega del Consello da Cultura Galega. Va ser membre fundador i president de l'Associació d'Història Contemporània entre els anys 1996-2002, així com director a Galícia de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.[1]

Participa en el consell assessor de revistes com Ayer (Marcial Pons Ediciones de Historia), Historia Social (València), Hispania (Madrid), Ler Historia (Lisboa) o Persectivas Históricas (Mèxic).[3] És també membre del Patronat del Museu do Pobo Galego i de l'Institut d'Estudis Gallecs "Padre Sarmiento", on és, des de 1979, secretari de la secció de Geografia i Història.[2]

Ha publicat més de setanta llibres i articles vinculats a la seva especialitat entre els quals caldria destacar:

  • La propiedad de la tierra en Galicia, 1500-1936, Siglo XXI Editores, Madrid, 1982.
  • Foros, frades e fidalgos, Estudos de historia social de Galicia, Edicións Xerais, Vigo, 1982.
  • Galicia. A Historia, Editorial Galaxia, Vigo, 1984
  • Historia da emigración galega a América, Xunta de Galicia, 1996.
  • Figuras da nación, Edicións Xerais, Vigo, 1997.
  • El mundo contemporáneo. Siglos XIX y XX, Editorial Taurus, 2001 (amb Ángel Bahamonde).
  • Historia de Galicia, Editorial Galaxia, 2004.
  • Exilio republicano y pluralismo nacional. España, 1936-1982 (Marcial Pons, 2021)[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Consello da Cultura Galega», 08-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-06-08. [Consulta: 29 març 2021].
  2. 2,0 2,1 Rodríguez, Xan Carballo «"Galicia é nación porque creou unha cultura"» (en castellà). El País [Madrid], 30-11-2006. ISSN: 1134-6582.
  3. Lugo, El Progreso de. «Ramón Villares: "A pandemia deixará feridas na cultura pero son tempos que esixen unha visión solidaria"» (en castellà), 28-01-2021. [Consulta: 29 març 2021].
  4. «Ramón Villares evalúa la incidencia del exilio republicano y los nacionalismos periféricos en el diseño del Estado de las autonomías» (en castellà), 04-03-2021. [Consulta: 29 març 2021].