Lester Young
Lester Willis Young (27 d'agost de 1909 – 15 de març de 1959),[1] de sobrenom "Pres" o "Prez", fou un saxofonista tenor de jazz estatunidenc; en algunes ocasions, també clarinetista. Començà a destacar com a membre de l'orquestra de Count Basie on va tenir com a company d'instrument a Herschel Evans fins a la mort prematura d'Evans,[2] i arribà a ser uns dels saxofonistes més influents. Es caracteritzava per un so fresc i l'ús d'harmonies sofisticades, utilitzant "un estil free-floating, volant com una gavina"[3]
Young al Famous Door de Nova York, N.Y., cap al setembre de 1946. Foto de William P. Gottlieb. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Lester Willis Young 27 agost 1909 Woodville (Mississipi) |
Mort | 15 març 1959 (49 anys) Nova York |
Sepultura | The Evergreens Cemetery (en) |
Altres noms | "Pres" or "Prez" |
Residència | Missouri |
Grup ètnic | Afroamericans |
Activitat | |
Ocupació | Músic |
Activitat | 1933–1959 |
Gènere | Jazz |
Estil | Jazz |
Instrument | saxo tenor, clarinet |
Segell discogràfic | Verve |
Família | |
Pare | Billy Young |
Premis | |
|
Famós pel seu estil introvertit,[4] va inventar o va popularitzar gran part de l'argot hipster que va arribar a anar associat amb aquest tipus de música.[5]
Biografia
modificaLester Young va néixer a Woodville (Mississipi), i va créixer en el si d'una família de músics. El seu pare, Willis Handy Young, era un respectat mestre, el seu germà Lee Young era un bateria, i diversos altres familiars eren músics professionals. La seva família es va traslladar a Nova Orleans, Louisiana, quan Lester era encara un nen i més tard, anaren a viure a Minneapolis, Minnesota. Encara que a una de petit no sabia qui era el seu pare, més tard va descobrir que el seu pare era un músic i qual el va ensenyar a tocar la trompeta, el violí i la bateria, a més del saxofon.
Lester Young va tocar en la banda de la seva família, coneguda com a Young Family Band,[4] que tocaven en els circuits de vodevil i de carnavals. El 1927, als 18 anys, va deixar la banda de la família perquè es va negar a viatjar al sud dels Estats Units, on les lleis Jim Crow estaven en vigor i la segregació racial regia als establiments públics.[6]
Discografia
modificaCom a líder
modifica- Just You, Just Me (1953)
Membre de l'orquestra de Count Basie
modifica- The Complete Decca Recordings (1937–39) Decca Records
- America's No. 1 Band: The Columbia Years (1936–1940) Columbia Records
- Super Chief (1936–1940) Columbia Records
Solista
modifica- The Kansas City Sessions (1938 i 1944) Commodore Records
- The Master's Touch (1944) – Savoy Records
- The Complete Aladdin Recordings (1942–7) – la sessió de 1942 de Nat King Cole i música del període de la postguerra
- Lester Young Trio (1946) – amb Cole un altre cop, i Buddy Rich Verve Records
- The Complete Savoy Recordings (1944–50)
- Lester Young Trio (1946) – Verve Records
- One Night Stand - The Town Hall Concert 1947 – enregistraments en viu
- Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952) Verve Records
- Live at Birdland- Lester Young (1953)
- Pres and Teddy (1956) Verve Records
- The Jazz Giants '56 (1956) – Verve Records
- The Complete Lester Young Studio Sessions on Verve – 8-CD (inclou les dues úniques entrevistes a Lester Young)
- Lester Young in Washington, D.C., 1956 (5 volums), amb el Bill Potts Trio
- Count Basie – Count Basie at Newport (1957)
- Going for Myself (1957–1958, pòstumament) amb Harry Edison
Amb Oscar Peterson
modifica- Lester Young with the Oscar Peterson Trio (1952, Verve)
Referències
modifica- ↑ findagrave accés el 17 d'octubre de 2010
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 526 (ISBN 84-239-4548-0)
- ↑ Deveaux, Scott. Jazz "Essential Listening". Matrix Publishing Services, Inc., 2011, p. 172. ISBN 978-0-393-93563-9 (pbk.).
- ↑ 4,0 4,1 Deveaux, Scott. Jazz "Essential Listening". Matrix Publishing Services, Inc., 2011, p. 171. ISBN 978-0-393-93563-9 (pbk.).
- ↑ "Russell, Ross (1973). Bird Lives: The High Life and Hard Times of Charlie (Yardbird) Parker. DaCapo Press, p. 186
- ↑ 24 part "Interview with Lester Young", a la dècada de 1950