Kherson

Kherson
	Херсон (uk)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat d'Ucraïna
Localització
	46° 38′ 33″ N, 32° 37′ 30″ E / 46.6425°N,32.625°E
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Kherson
Raion	Raion de Kherson
Comuna	Kherson urban hromada (en)
Capital de	Raion de Kherson (2020–); Kherson urban hromada (en) (2020–)
Població humana
Població	279.131 (2022) (4.063,04 hab./km²)
Geografia
Part de	Ucraïna Meridional
Superfície	68,7 km²
Banyat per	Dniéper
Altitud	25 m
Creació	1778
Identificador descriptiu
Codi postal	73000
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu; Eastern European Time
Prefix telefònic	552
Altres
Agermanament amb	Zalaegerszeg ; Bizerta ; İzmit ; Zonguldak ; Xumen (1962–); Mariúpol (1993–); Vílnius (2012–)
Lloc web	city.kherson.ua

Kherson (ucraïnès: Херсон [xerˈson], rus: Херсон[ˈxʲɪrson]) és una ciutat del sud d'Ucraïna. És el centre administratiu de la Província de Kherson, i és a més un raion separat dins de l'óblast. Kherson és un port important a la Mar Negra i al Dniéper, i la seu d'importants drassanes. La ciutat va estar sota control rus del 2 de març de 2022 a l'11 de novembre de 2022.

Història

Fins a 1774, la regió va pertànyer al Kanat de Crimea. Kherson va ser fundada el 1778 per Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin, seguint ordres de Caterina la Gran. La ciutat va ser construïda sota la supervisió del general Ivan Gannibal en el lloc on hi havia una petita fortalesa anomenada Aleksandersxanz. El mot Kherson és una contracció de Quersonès, una colònia grega antiga fundada fa aproximadament 2500 anys en la part sud-oest de Crimea. Un dels primers edificis al Fort de Kherson va ser l'Església de Santa Caterina on Potiomkin va ser finalment enterrat. L'últim tarpan va ser capturat prop de Kherson en 1866.

La ciutat fou l'escenari d'una batalla durant els primers dies de la invasió russa d'Ucraïna el 2022.^[1] Finalment, la ciutat caigué sota control de l'exèrcit rus el 2 de març de 2022 i fou alliberada per les forces armades ucraïneses l'11 de novembre de 2022.^[2]^[3]

Demografia

Segons els cens nacional ucraïnès del 2001, els grups ètnics que viuen dins de Kherson són:

Ucraïnesos - 76,6%
Russos - 20,0%
Altres - 3,4%

Població


Any	Població
1790	24,000
1926	58,000
1939	97,000
1959	158,000
1981	361,000
2004	354,000
2007	329.000

Divisions Administratives

Hi ha tres raions de ciutat. Dos d'ells encara duen la marca d'una ciutat colonial de Rússia.

Raion de Dnipro, anomenat així pel riu Dniéper.
Raion de Komsomol, anomenat així per l'organització juvenil comunista Komsomol.
Raion de Suvorov, anomenat així pel general rus Aleksandr Suvórov.

Educació

Universitat agrària estatal de Kherson
Universitat estatal de Kherson
Universitat tècnica nacional de Kherson
Universitat Internacional de Dret i Negocis

Llocs destacats

Sinagoga de Kherson

L'Església de Santa Caterina, que va ser construïda pels volts de 1780, seguint suposadament els dissenys d'Ivan Starov, i conté la tomba del Potiomkin.
Torre de televisió de Kherson.
Far d'Adziogol, estructura hiperboloide dissenyat per Vladímir Xúkhov, 1911
Aeroport internacional de Kherson

Persones il·lustres

Georgui Arbàtov (1923–2010), científic i polític.^[4]
Serguei Bondartxuk, soviètic, nascut ucraïnès. Director cinematogràfic, guionista, i actor.
Abram Petróvitx Gannibal, fundador de la ciutat
Iefim Golixev (1897-1970) Pintor i compositor associat amb el moviment dadaista a Berlín.
Nikolai Grinko, actor cinematogràfic ucraïnès de l'era soviètica
John Howard (mort a Kherson el 1790)
Mircea Ionescu-Quintus, polític romanès, escriptor i jurista
Ievgueni Kutxerevski, entrenador de futbol ucraïnès del Dniprò Dnipropetrovsk (mort el 2006)
Larissa Latínina, gimnasta soviètica que fou la primera atleta femenina en guanyar nou medalles d'or olímpiques
Tatiana Lissenko, gimnasta soviètica i ucraïnesa que guanyà la medalla d'or a la barra d'equilibri als jocs olímpics de Barcelona.
Grigori Aleksàndrovitx Potiomkin, fundador de la ciutat
Salomon Rosenblum, més tard conegut com a lloctinent Sidney Reilly, un agent secret, aventurer internacional i playboy que durant un temps va estar contractat pel servei secret britànic. Se suposa que va ser la inspiració real per al caràcter de l'espia de ficció James Bond
Moshe Sharett, segon Primer Ministre d'Israel (1953-1955)
Serguei Staníxev, ex-primer ministre de Bulgària
Aleksandr Suvórov, fundador de la ciutat
Lev Trotski, revolucionari bolxevic i teòric marxista.
Mikhaïl Iemtsev, escriptor de ciència-ficció.
Féliks Blumenfeld, pianista, director d'orquestra i compositor (1863-1931).
Irina Txeluixkina, (n. 1961), Gran Mestre Femenina d'escacs
Samuïl Maikapar (1867-1938) pianista i compositor musical.