Kentucky
Kentucky, oficialment la Mancomunitat de Kentucky (en anglès: Commonwealth of Kentucky), és un estat dels Estats Units d'Amèrica considerat un estat del sud. Va ser el 15è estat admès a la unió.
Commonwealth of Kentucky (en) | |||||
Tipus | estat dels Estats Units | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | My Old Kentucky Home (en) (1928) | ||||
Lema | «United we stand, divided we fall (en) » «Deo gratiam habeamus (en) » | ||||
Símbol oficial | Cardenal vermell (ocell) | ||||
Sobrenom | Bluegrass State | ||||
Epònim | riu Kentucky | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Capital | Frankfort | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 4.505.836 (2020) (43,05 hab./km²) | ||||
Llars | 1.748.053 (2020) | ||||
Idioma oficial | anglès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 104.659 km² | ||||
Aigua | 2,28 % | ||||
Banyat per | Mississipi, riu Ohio i Big Sandy | ||||
Altitud | 230 m | ||||
Punt més alt | Black Mountain (en) (1.263 m) | ||||
Punt més baix | comtat de Mississippi | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1r juny 1792 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Govern de Kentucky | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea General de Kentucky , | ||||
• Governador | Andy Beshear (2019–) | ||||
Màxima autoritat judicial | Kentucky Supreme Court (en) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | US-KY | ||||
Codi GNIS | 1779786 | ||||
Lloc web | kentucky.gov | ||||
És un topònim iroquès que vol dir «terra de prats, pastura».[1]
Formació
modificaLa majoria dels colons de Kentucky provenien de la Colònia de Virgínia i, a mesura que els assentaments creixien, les demandes al govern també van créixer. Els colons volien la protecció i els serveis que el govern de Virgínia proporcionava a les zones costaneres però els britànics van descuidar els colons i Kentucky es va unir a la resta de la colònia de Virgínia en la rebel·lió de 1776. Buscant explotar el moviment separatista, durant la Guerra de la Secessió, tant Gran Bretanya, que volia un aliat, com Espanya, que volia que Kentucky reconegués les seves reclamacions a la regió del riu Mississipi. Després de la Declaració d’Independència i la transició de Virgínia de colònia a l'estat més gran de la unió, des del 1784 va buscar la separació de Virgínia i l'admissió com a Estat en virtut dels Articles de la Confederació en 1792.[2]
Població
modificaSegons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 25.227 amerindis nord-americans (0,6%). Per tribus, les principals són els cherokees (9.456), blackfoot (754), sioux (487), choctaw (418), apatxes (395), iroquesos (280) i chippewa (271).
Àrees protegides
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Linguamón[Enllaç no actiu]
- ↑ «How Kentucky Became a State» (en anglès). PR 51st. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «Abraham Lincoln Birthplace National Historical Park (U.S. National Park Service)».
- ↑ «Cumberland Gap National Historical Park (U.S. National Park Service)».
- ↑ «Mammoth Cave National Park (U.S. National Park Service)».