Glàndula suprarenal

Glàndula suprarenal
	Sistema endocrí.
	Glàndula suprarenal
Detalls
Llatí	glandula suprarenalis
Sistema	Endocrí
Artèria nodridora	Artèria suprarenal superior, Artèria suprarenal mitja, Artèria suprarenal inferior
Retorn venós	Venes suprarenals
Limfa	Nòduls lumbars
Innervació	Plexe celíac, Plexe renal
Identificadors
MeSH	D000311
TA	A11.5.00.001
FMA	9604 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1278
EB Online	science/adrenal-gland
	Terminologia anatòmica

Les glàndules suprarenals, glàndules adrenals o càpsules suprarenals són unes glàndules endocrines amb forma de triangle que estan situades sobre els ronyons; la seva funció és la de regular les respostes a l'estrès, a través de la síntesi de corticoesteroides i catecolamines, que són el cortisol i l'adrenalina, principalment.

Anatòmicament, les glàndules suprarenals estan situades a l'abdomen, a la part anterosuperior dels ronyons. Als éssers humans, es troben a nivell de dotzena vèrtebra toràcica i estan irrigades per les artèries suprarenals.

Estructura

Capes de la glàndula suprarenal.

Histològicament es divideix en dues zones diferents:

Medul·la suprarenal

Està composta principalment per cèl·lules cromafins productores d'hormones, sent el principal òrgan de conversió de l'aminoàcid tirosina en adrenalina i noradrenalina. Les cèl·lules de la medul·la suprarenal deriven embriològicament de la cresta neural, com a neurones modificades. Realment aquestes cèl·lules són cèl·lules postganglionars del sistema nerviós simpàtic, que reben la innervació de cèl·lules preganglionars. Com les sinapsis entre fibres pre i postganglionars constitueixen els ganglis nerviosos autònoms, la medul·la suprarenal pot considerar-se com un gangli nerviós del sistema nerviós simpàtic.

En resposta a una situació estressant com l'exercici físic o un perill imminent, les cèl·lules de la medul·la suprarenal produeixen catecolamines a la sang en una relació 70:30 (adrenalina:noradrenalina). L'adrenalina produeix efectes importants com l'augment de la freqüència cardíaca, vasoconstricció, broncodilatació i augment del metabolisme.

Còrtex suprarenal

Està situat rodejant la circumferència de la glàndula suprarenal. La seva funció és la de regular components del metabolisme com la producció de mineralocorticoides i glucocorticoides que inclouen l'aldosterona i el cortisol. El còrtex suprarenal també és un lloc secundari de síntesi d'androgens.

El còrtex suprarenal es pot dividir en tres capes diferents de teixit basats en els tipus cel·lulars i en la funció que realitzen:

Zona glomerul·lar: Producció de mineralocorticoides, sobretot, aldosterona.
Zona fascicular: Producció de glucocorticoides, principalment cortisol, prop del 95%.
Zona reticular: Producció d'androgens, incloent la testosterona.

Irrigació

Estan irrigades per tres artèries, d'origen diferent:

Artèria	Origen
Artèria suprarenal superior	Artèries frèniques inferiors
Artèria suprarenal mitja	Artèria aorta abdominal
Artèria suprarenal inferior	Artèria renal

El retorn venós es produeix a través de les venes suprarenals.

Innervació

Les glàndules suprarenals estan innervades a través de dos plexes nerviosos:

Malalties associades

Malaltia d'Addison.
Síndrome de Cushing.
Hiperplàsia suprarenal congènita.
Feocromocitoma.^[1]
Hiperaldosteronisme.^[2]
Mielolipoma de glàndula suprarenal.^[3]
Síndrome de Waterhouse-Friderichsen (necrosi hemorràgica suprarenal massiva bilateral).^[4]^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula suprarenal

↑ Cryer, PE «Pheochromocytoma» (en anglès). West J Med, 1992 Apr; 156 (4), pp. 399-407. PMID: 1574883 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Fuller, PJ «Adrenal Diagnostics: An Endocrinologist's Perspective focused on Hyperaldosteronism» (en anglès). Clin Biochem Rev, 2013 Nov; 34 (3), pp. 111-6. PMID: 24353356 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Shenoy, VG; Thota, A; et al «Adrenal myelolipoma: Controversies in its management» (en anglès). Indian J Urol, 2015 Apr-Jun; 31 (2), pp. 94-101. DOI: 10.4103/0970-1591.152807. PMID: 25878407 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Levin, J; Cluff, LE «ENDOTOXEMIA AND ADRENAL HEMORRHAGE. A MECHANISM FOR THE WATERHOUSE-FRIDERICHSEN SYNDROME» (en anglès). J Exp Med, 1965 Feb 1; 121, pp. 247-60. PMID: 14264270 [Consulta: 25 febrer 2016].
↑ Hamilton, D; Harris, MD; et al «Waterhouse-Friderichsen syndrome as a result of non-meningococcal infection» (en anglès). J Clin Pathol, 2004 Feb; 57 (2), pp. 208-9. DOI: 10.1136/jcp.2003.9936. PMID: 14747454 [Consulta: 25 febrer 2016].

[1] Cryer, PE «Pheochromocytoma» (en anglès). West J Med, 1992 Apr; 156 (4), pp. 399-407. PMID: 1574883 [Consulta: 25 febrer 2016].

[2] Fuller, PJ «Adrenal Diagnostics: An Endocrinologist's Perspective focused on Hyperaldosteronism» (en anglès). Clin Biochem Rev, 2013 Nov; 34 (3), pp. 111-6. PMID: 24353356 [Consulta: 25 febrer 2016].

[3] Shenoy, VG; Thota, A; et al «Adrenal myelolipoma: Controversies in its management» (en anglès). Indian J Urol, 2015 Apr-Jun; 31 (2), pp. 94-101. DOI: 10.4103/0970-1591.152807. PMID: 25878407 [Consulta: 25 febrer 2016].

[4] Levin, J; Cluff, LE «ENDOTOXEMIA AND ADRENAL HEMORRHAGE. A MECHANISM FOR THE WATERHOUSE-FRIDERICHSEN SYNDROME» (en anglès). J Exp Med, 1965 Feb 1; 121, pp. 247-60. PMID: 14264270 [Consulta: 25 febrer 2016].

[5] Hamilton, D; Harris, MD; et al «Waterhouse-Friderichsen syndrome as a result of non-meningococcal infection» (en anglès). J Clin Pathol, 2004 Feb; 57 (2), pp. 208-9. DOI: 10.1136/jcp.2003.9936. PMID: 14747454 [Consulta: 25 febrer 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]