Eduardo Dato e Iradier

Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.

Eduardo Dato e Iradier

Biografia
Naixement	12 agost 1856 la Corunya (Espanya)
Mort	8 març 1921 (64 anys) Madrid
Causa de mort	homicidi, tret al cap
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Diputat a Corts
25 desembre 1920 – 8 març 1921 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: eleccions generals espanyoles de 1920
President del Consell de Ministres d'Espanya
5 maig 1920 – 8 març 1921 ← Manuel Allendesalazar Muñoz – Gabino Bugallal Araujo →
Ministre de Marina
5 maig 1920 – 8 març 1921 ← Manuel Allendesalazar Muñoz – Luis de Marichalar y Monreal →
Diputat a Corts
8 juny 1919 – 2 octubre 1920 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1919
Ministre d'Estat
22 març 1918 – 9 novembre 1918 ← Manuel García Prieto – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Diputat a Corts
7 març 1918 – 2 maig 1919 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1918
President del Consell de Ministres d'Espanya
11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Manuel García Prieto – Manuel García Prieto →
Diputat a Corts
4 abril 1916 – 10 gener 1918 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: eleccions generals espanyoles de 1916
Ministre de Gràcia i Justícia
7 setembre 1914 – 4 gener 1915 ← Francisco Javier González de Castejón y Elío – Manuel de Burgos y Mazo →
Diputat a Corts
2 maig 1914 – 20 novembre 1915 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1914
Diputat a Corts
24 març 1914 – 16 març 1916 Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1914
President del Consell de Ministres d'Espanya
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Diputat a Corts
5 maig 1910 – 2 gener 1914 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1910
President del Congrés dels Diputats
15 octubre 1909 – 14 abril 1910 ← Eduardo Dato e Iradier – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
President del Congrés dels Diputats
12 octubre 1908 – 27 setembre 1909 ← Eduardo Dato e Iradier – Eduardo Dato e Iradier →
President del Congrés dels Diputats
6 juny 1907 – 13 setembre 1908 ← Eduardo Dato e Iradier – Eduardo Dato e Iradier →
President del Congrés dels Diputats
14 maig 1907 – 5 juny 1907 ← José Canalejas – Eduardo Dato e Iradier →
Diputat a Corts
28 abril 1907 – 14 abril 1910 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1907
Diputat a Corts
14 octubre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1905
Diputat a Corts
6 maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903
Ministre de Gràcia i Justícia
6 desembre 1902 – 20 juliol 1907 ← Práxedes Mateo Sagasta – Francisco Silvela y de Le Villeuze →
Diputat a Corts
31 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1901
Diputat a Corts
24 abril 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1899
Ministre de la Governació
4 març 1899 – 23 octubre 1900 ← Trinitario Ruiz Capdepón – Francisco Javier Ugarte Pagés →
Diputat a Corts
3 abril 1898 – 16 març 1899 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1898
Diputat a Corts
20 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1896
Diputat a Corts
12 març 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1893
Diputat a Corts
6 desembre 1892 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891
Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 30 juny 1892 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1891
Diputat a Corts
26 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1884
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Madrid Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat, diplomàtic, jurista
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Institut de droit international (1911–) Asociación española para el progreso de las ciencias Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Comissió General de Codificació
Família
Cònjuge	María del Carmen Barrenechea y Montegui
Fills	Isabel Dato y Barrenechea, María de la Concepción Dato y Barrenechea, María del Carmen Dato y Barrenechea
Parents	Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo, gendre
Premis
(1919)  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa (1919)  Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa (1910)  collar de l'Orde de Carles III  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Gregori el Gran
Signatura

Vida política

Nascut a La Corunya, es va traslladar a Madrid molt jove juntament amb la seva família. Va estudiar en la Universitat Complutense de Madrid i en 1875, amb 19 anys, es va llicenciar en Dret Civil i Canònic. Va viatjar per l'estranger, el que li va proporcionar una àmplia cultura i el coneixement d'altres llengües. Aviat va adquirir prestigi com advocat, pels seus dots oratoris, La reputació professional del seu bufet madrileny li va obrir les portes a l'alta política, adscrit des de molt jove al Partit liberal-conservador d'Antonio Cánovas del Castillo.

Fou elegit diputat a Corts en l'última legislatura del regnat d'Alfons XII. A la mort del rei, es va unir a les posicions de Romero Robledo, que estava en desacord amb la cessió de poder que Cánovas, el cap del partit, va fer als líders mitjançant el sistema de torns. La discussió d'aquest assumpte en les Corts va ocasionar la ruptura entre Cánovas i Francisco Silvela i la dissidència de Dato i d'un important sector del partit. Mort Cánovas i liquidat el Govern de Sagasta que va precedir al Desastre de 1898, Dato va ocupar la cartera de Governació en el Gabinet «regeneracionista» presidit per Silvela (1899-1900). Des del seu ministeri va començar a donar forma a la primera legislació laboral programada per la Restauració. El 1902 va figurar com a ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Silvela que va dur a les Corts la Llei de Bases de l'Administració Local. Amb Antoni Maura i Montaner com a capdavanter del partit, durant el seu govern de 1907-1909, Dato no va ocupar carteres minesterials però va ocupar certs llocs d'importància com l'ajuntament de Madrid i la presidència de les Corts. Després de l'assassinat de José Canalejas i esgotat el mandat liberal del Comte de Romanones (1912), Dato va acceptar l'encàrrec del rei Alfons XIII de formar govern enfront de Maura, que havia posat condicions. Des de llavors el partit es va escindir entre els "idonis" (el grup majoritari del partit) i els "mauristes", més radicals en els seus plantejaments.

Dibuix satíric que pretenia il·lustrar la mort política de Dato (tret de la Campana de Gràcia del 3 de novembre de 1917)

Durant el seu mandat com a president del govern, Dato va saber mantenir a Espanya en una posició de neutralitat durant els anys que va durar la Primera Guerra Mundial, una posició àmpliament compartida pels partits polítics, a pesar de la divisió que es va formar en les elits del país entre els denominats «germanòfils» i els partidaris dels aliats. En política interior, va acceptar el govern autonomista de la Mancomunitat catalana. Després del bienni liberal de 1915 a 1917, va tornar al poder quan es van començar a notar els primers signes de recessió després de la bonança dels anys de la guerra. Dato va legalitzar les Juntes Militars que es van formar com reflex del sindicalisme que estava impregnant la societat de l'època i va haver de plantar cara a la greu agitació política i sindical de la immediata postguerra. A Barcelona, al mateix temps que es reunia l'Assemblea de Parlamentaris convocada per Francesc Cambó, esclatava la vaga general revolucionària amb el suport dels dos grans sindicats. Davant una crisi social d'aquesta magnitud, Dato no va dubtar a utilitzar l'exèrcit, que tenia de la seva mà, per a sufocar la vaga. El 1918 Dato va tornar a ocupar la cartera d'Estat en el gabinet de concentració nacional presidit per Maura. En els anys encara crítics de la postguerra, va presidir el govern de 1921 quan l'ambient a Barcelona entre patronal i centrals sindicals es feia més insuportable. El seu suport a la repressió de la subversió social i el moviment obrer i a l'anomenada Llei de fugues el van convertir en blanc dels grups d'acció anarquistes, que responien al pistolerisme patronal i les execucions policials de sindicalistes. Fou abatut per més de 20 trets el 8 de març de 1921 en un atemptat perpetrat per tres anarquistes catalans des d'un sidecar en marxa a la Porta d'Alcalà de Madrid (Pere Mateu, Ramon Casanellas i Lluís Nicolau). Era el segon magnicidi d'un president de govern espanyol en poc més d'una dècada (el 1912 havia estat assassinat Canalejas).

Obra i ideologia

Com a jurisconsult va ser director de la Revista General de Legislación y Jurisprudencia. La nota fonamental de la seva carrera política va ser la fermesa de les seves conviccions (però flexible i correcte, com tot bon polític), la seva lleialtat a la Restauració borbònica i el seu defensa de la llei per sobre de tot intent d'imposició violenta, malgrat ser perfectament conscient que podria costar-li la vida, com va succeir finalment. Iniciador de reformes socials, es va preocupar pel treball femení i infantil. Va ser el creador del Ministeri de Treball, legislant sobre els accidents en el treball i sobre l'ascens en la magistratura per antiguitat.

Distincions

Dato fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1910 i va ser membre permanent del Tribunal Internacional de la Haia, del que va arribar a ser escollit Vicepresident el 1913. També va rebre les següents condecoracions: el collaret de l'Ordre de Carlos III i la Creu de Sant Gregori Magne i Cast de Portugal. El Rei li va concedir a títol pòstum el Ducat de Dato a la seva filla i hereva.

Bibliografia

• Dato Iradier, Eduardo (1915) El gobierno y la cuestión económica. Discursos pronunciados por... en el Senado. Madrid: (S.i.). 41 pp. (Senado, Sig. F.A. Caja 243-22).
• Dato Iradier, Eduardo (1915) Las Reformas Militares en el Congreso. Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. D. ..... Presidente del Consejo de Ministros en el Congreso de los Diputados el día 24 de noviembre de 1915. Madrid: Fortanet, 21 x 13,5 cm, 16 pp.
• Giorgi, Jorge (1980) Teoría de las Obligaciones en el Derecho Moderno. Trad. de la séptima ed. Italiana y anotada con arreglo a las legislaciones española y americana.... Introducción de Eduardo Dato Iradier. Madrid: Reus.
• Homenaje a D. Eduardo Dato Iradier (1956), Anales de la Academia, RACMYD, nº 30, 3º cuad., pp. 205-271.
• Torres, Alfonso (1921) A la memoria del Excmo. Sr. D. Eduardo Dato e Iradier, Presidente del Consejo de Ministro. Oración fúnebre pronunciada por... En la Iglesia de San Francisco el Grande, de esta Corte. Madrid: Instituto Geográfico y Estadístico, 26 x 19 cm., retrato - 39 pp.

Vegeu també

• Atemptat contra Eduardo Dato

Enllaços externs

• Perfil biogràfic de Eduardo Dato

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel García Prieto	Ministre d'Estat (març-novembre) 1918	Succeït per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta	President del Govern Espanyol 1913-1915	Succeït per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per: Manuel García Prieto	President del Govern Espanyol 1917-1917	Succeït per: Manuel García Prieto
Precedit per: Manuel Allendesalazar Muñoz	President del Govern Espanyol 1920-1921	Succeït per: Manuel Allendesalazar Muñoz
Premis i fites
Precedit per: Juan Valera y Alcalá Galiano	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 2 1905-1921	Succeït per: José Sánchez Guerra y Martínez
Precedit per: José Canalejas y Méndez	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1906-1908	Succeït per: Manuel García Prieto