Direcció teatral
Un director o directora de teatre és la persona que estructura i coordina el muntatge d'una obra de teatre unificant els diversos aspectes de la producció. La funció de la direcció és assegurar la qualitat i completesa d'un producte teatral. El director treballa amb els individus clau i la resta de l'equip, coordinant la recerca del joc escènic, els assajos, el disseny de vestuari, el disseny de la il·luminació, la representació, el disseny de conjunt per a la producció. A les arts escèniques en general, el director també pot treballar amb el dramaturg sobre obres en curs.
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En el teatre contemporani, el director és generalment qui pren tota mena de decisions sobre el concepte artístic i la interpretació del text. Els rols de la direcció tenen diferents graus d'autoritat i responsabilitat, depenent de l'estructura i la filosofia individual de les companyies teatrals. Cada director o directora teatral utilitza una varietat àmplia de tècniques, filosofies, i sistemes de col·laboració.
El de la direcció és un paper relativament nou en la història del teatre, els primers exemples apareixen a les darreries del segle xix i s'estenen i creixen a principis del segle xx. Abans eren actors i dramaturgs els responsables de representar i coordinar els esforços. Tot i que algunes produccions i grups individuals encara funcionen sense direcció específica, ara la direcció d'una obra teatral és considerada una interevenció vital en la creació d'una producció teatral.[1]
Estils de direcció
modifica
Dirigir és una forma d'art que ha crescut amb el desenvolupament de la teoria i la pràctica del teatre. Amb l'emergència de noves tendències els directors adoptaven metodologies i participaven en pràctiques noves. En general, els directors adopten un estil de dirigir que cau en una o més de les categories següents:
- el dictador
- En aquest estil de dirigir, el director té un paper fortament assertiu i és molt dominant en el procés de creació de l'obra teatral. Els assaigs són més o menys controlats i previsibles, i els actors hi tenen poc o res a dir.
- el negociador
- 'El negociador ' és un estil de direcció en el qual el director se centra en una forma més improvisada d'assaig i creació, utilitzant les idees de l'equip de producció i actors per formar una obra teatral en un estil bastant participatiu.
- l'artista creatiu
- El director es veu a ell mateix o a ella mateixa com un artista creatiu que treballa amb els 'materials' de la creativitat dramàtica, juntament amb actors i actrius, dissenyadors i equip de producció. L'artista creatiu vol l'aportació dels actors però, com a artista, té l'última paraula sobre què s'inclou i com s'hi incorporen les idees.
- el confrontador
- En aquest estil de direcció, el director cerca un diàleg i debat constants amb el grup actoral i l'equip de producció sobre les decisions creatives i les interpretacions possibles. El director indaga més enllà de si mateix i participa activament en els intercanvis; en surt un producte final sovint arriscat o fins controvertit.
Molts directors i directores teatrals contemporanis utilitzen una amalgama creativa d'estils, depenent del gènere de l'obra, la naturalesa del projecte i el tipus de càsting.[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «¿Que es un Director de Teatro?». Manu Medina -TEATRO INCLUSIVO - Teatro BRUT, 07-12-2010. [Consulta: 29 juny 2021].