Cine Castilla
El Cine Castilla va ser una sala d'exhibició cinematogràfica de les anomenades «de barri», situada al carrer d'Obradors, 10-12 de Barcelona.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sala de cinema  |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Cap al 1923 o 1924, va obrir com a Cine Nuevo sota la regència de l'empresa Triunfo, que també explotava el cinema d'aquest nom al carrer del Rec Comtal i el Marina de la Barceloneta.[1] El 17 de març del 1932,[2] va començar a projectar cinema sonor en solitari, presentant com a primer programa Sombras del circo, La ley de Relámpago i El goal de la victoria.[1]
El 27 de novembre del 1939, un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, va reobrir amb el nom de Castilla, amb dos programes diferents. A la tarda, La Pimpinela Escarlata i El perro de Flandes, i a la nit, La melodía de Broadway 1938 i Apuesta por amor.[1]
El 5 de març del 1984 es va esternar com a sala X,[3] amb llargues cues durant les primeres setmanes d'exhibició. Aquest període va durar quatre anys, tancant definitivament les portes el 26 de juny del 1988. Uns mesos després, la sala fou enderrocada i en el seu lloc s'hi va construir un bloc de pisos í un local de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona.[4][5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Monsó Cabús, 1995, p. 204.
- ↑ Arte y cinematografía, 1935, p. 12.
- ↑ La Vanguardia. Las primeras cintas “X” provocan grandes colas, 6 març del 1984.
- ↑ «CINE NUEVO (1923-1938) / CINE CASTILLA (1939-1984) / SALA X DEL CARRER OBRADORS (1984-1988). Obradors 10-12». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 05-05-2016.
- ↑ Monsó Cabús, 1995, p. 69.
Bibliografia
modifica- Montsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona, 1995, p. 92. ISBN 9788482560632.
Enllaços externs
modifica- «Cine Castilla-Cine Nuevo». La Barcelona de antes (blog}. Jesús Fraiz Ordóñez.