Casa Napoleon
La Casa Napoleon és un edifici situat a la Rambla, 18 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] El desembre del 1896 s'hi va inaugurar el primer cinematògraf de Barcelona, que va funcionar fins al 1910.[2] Actualment, acull el Frontó Colom, un equipament esportiu.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Ús | instal·lació esportiva | |||
| Cronologia | ||||
| 1891 – 1893 | construcció, Arquitecte: Francesc Rogent i Pedrosa | |||
| 1900 | ampliació galeria, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch | |||
| 1941 | renovació | |||
| 1990 – 1992 | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic neoplateresc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 18 i Pl. Joaquim Xirau, 3 | |||
| ||||
| Format per | Fotògrafs Napoleón | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 657 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Fotògrafs Napoleón | ||||
| Identificador | 1754-39 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Frontó Colom (1941) | |||
Història i descripció
modificaEl 1891, el fotògraf Antonio Fernández Soriano (Albacete, 1827-Barcelona, 1916), dit Napoleon, va demanar permís per a enderrocar les cases de la Rambla de Santa Mònica, 15 i 17,[3] i reconstruir-les de nova planta, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa.[4] El nou edifici, destinat a estudi fotogràfic i residència familiar, ocupava un gran espai a l'interior d'illa, que havia pertangut al Círculo Ecuestre, i fou inaugurat el de 3 juliol del 1893.[4]
Té planta baixa i quatre pisos, amb una façana d'estil neoplateresc.[5] A l'estudi hi destacava la galeria de ferro i vidre en forma d'hemicicle. Els vidres de la part superior eren de color blau i uns tendals hi permetien controlar l'entrada de llum natural.[4] El 1900, Josep Puig i Cadafalch fou l'encarregat de reformar la galeria i el pati.[6][4]
El 1941, l'edifici fou reformat per a instal·lar-hi el Frontó Colom, el que va suposar la desaparició els relleus que ornamentaven les obertures de la planta baixa, inspirats en la desapareguda Casa Gralla, així com la barana de forja de la balconada del principal.[5]
Entre 1990 i 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics, va patir una nova intervenció a càrrec dels arquitectes Sílvia Farriol i Anna Soler. L'interior va ser enderrocat completament i es va construir un nou frontó de 30x36 m, amb sis crugies de 6 m d'amplada i 13 m d'alçada. La façana nord, que dona a la plaça de Joaquim Xirau, es va realitzar en gran part en vidre per a permetre la visió des de l'exterior.[7]
Referències
modifica- ↑ «ANTIGA CASA A.F. DIT NAPOLEÓN (ACTUAL FRONTÓ COLÓN)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ DDAA, 2011, p. 41-47.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 416.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 DDAA, 2011, p. 29.
- ↑ 5,0 5,1 «Casa Napoleó (Frontó Colom)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Antonio Fernandez. Rambla de Santa Mónica 15-17. Obres d'interior a la casa». Q127 Foment 2168 AB. AMCB, 31-01-1900.
- ↑ «Frontó Colom». Arquitecturacatalana.cat.
Bibliografia
modifica- DDAA. De Daguerre al cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom (catàleg de l'exposició). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2011.
Enllaços externs
modifica
- «Casa Napoleó (Frontó Colom)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.