Burgàs
Burgàs[1] (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la mar Negra a la badia de Burgàs. Té una població de 210.260 habitants (43.684 habitants el 1956). És la quarta ciutat del país després de Sofia, Plòvdiv i Varna. És capital de la província de Burgàs i centre turístic, industrial, amb refineries de petroli i petroquímiques i també pesquer, sent el segon port més important del país.[2] La ciutat disposa d'aeroport.
Бургас (bg)  | |||||
| |||||
| Tipus | gran ciutat, capital municipal, seu d'un oblast i ciutat de Bulgària | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Bulgària | ||||
| Província | Província de Burgàs | ||||
| Municipi | Burgas | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 210.284 (2024) (829,05 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 253,644 km² | ||||
| Banyat per | mar Negra, Lake Mandrensko (en)  , Lake Burgas (en) i Lake Atanasovsko (en) | ||||
| Altitud | 30 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Dimitar Nikolov (en) (2007–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8000–8002, 8005, 8014–8019, 8125, 8008–8012 i 8127 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 56 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | San Francisco óblast de Moscou Sarıyer Poti Yalova Yantai South-Western Administrative Okrug (en) Alexandroúpoli Dniprò Omsk Aksaray Miskolc Krasnodar (1974–) Rotterdam (1976–) Hòmiel (1998–) Rijeka (2008–) Batumi (2009–) Vólogda (2012–) Brașov (2013–) | ||||
| Lloc web | burgas.bg… | ||||
Història
modificaBurgàs fou la clàssica Pyrgos (Πύργος), fundada per colons d'Apol·lònia de l'Euxí (Zozòpolis) com a punt d'observació militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesèmbria. A la zona també hi va haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colònia militar per Vespasià. Sota el domini romà d'Orient es va dir Pirgos (Πύργος, que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou també un lloc per la construcció de vaixells, especialment després de la batalla de Lepant (1571). Al segle xvii es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissió de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgàs; a començament del segle xix fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avanç cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polonès Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminència economica.[3] Al temps de la independència de Bulgària tenia tres mil habitants, la majoria grecs.
Una de les illes del Príncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatòlia occidental, porten també aquest nom.
Atraccions
modifica- Museu històric regional de Burgàs
- Museu Etnogràfic
- Museu de Natura i Ciència
- Galeria d'art
- Casa de l'Òpera
- Festival Internacional de Folklore
Personatges
modifica- Apostol Karamitev (1923–1973), actor
- Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol
- Georgi Chilikov (nascut 1978), futbolista
- Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campió olímpic
- Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor
- Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador
- Kostas Vàrnalis (1884–1974), poeta grec
- Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor
- Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campió olímpic búlgar
- Petya Dubarova (1962–1979), poetessa
- Prodan Gardzhev (1936–2003), lluitador campió olímpic
- Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista
- Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista
- Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista
Agermanaments
modifica
Referències
modifica- ↑ «Un avió polonès aterra d'emergència per una alerta de bomba». El Punt Avui, 19 novembre 2015. [Consulta: 28 agost 2022].
- ↑ «Burgas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Burgas, Bulgaria (Eyewitness Travel), Jonathan Bousfield and Matt Willis, Dorling Kindersley Limited, Londres, 2008, p. 210.
- ↑ «Batumi - Twin Towns & Sister Cities» (en anglès). Ajuntament de Batumi. Arxivat de l'original el 2012-05-04. [Consulta: 2 abril 2014].
Enllaços externs
modifica