Blas Causera Carrión
Llatinista i teòleg espanyol
Blas Causera Carrión (Xestalgar, 1840 - València?, 1906) va ser un llatinista i teòleg valencià. Fill de camperols,[1] va ser ordenat prevere el 1864. Més tard es va doctorar en teologia i va exercir com a capellà de Bicorb i Quesa. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Col·legi de Sant Pau de València i va assolir la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Literari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de sacerdots, i arribà a ser examinador de la Seu de València.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1840  Xestalgar (la Serrania) |
| Mort | 1906 (65/66 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | llatinista i teòleg |
| Família | |
| Pares | Joaquín Causera i Manuela Carrión |
Obres
modifica- Tratado completo de Oraciones Latinas (la 2a edició és del 1873)
- Historia Eclesiástica Universal (1875)
- Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
- Glorias del clero (1881)
- Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
- Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
- Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)
Referències
modifica- ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. València: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). València: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (article signat per A. Cárcel Ramos). ISBN 84-87502-51-2