1731
any
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1731 (mdccxxxi) |
| Islàmic | 1144 – 1145 |
| Xinès | 4427 – 4428 |
| Hebreu | 5491 – 5492 |
| Calendaris hindús | 1786 – 1787 (Vikram Samvat) 1653 – 1654 (Shaka Samvat) 4832 – 4833 (Kali Yuga) |
| Persa | 1109 – 1110 |
| Armeni | 1180 |
| Rúnic | 1981 |
| Ab urbe condita | 2484 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1700 1710 1720 - 1730 - 1740 1750 1760 | |
| Anys | |
| 1728 1729 1730 - 1731 - 1732 1733 1734 | |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 16 de gener: Georg Friedrich Händel acaba la composició de l'òpera Poro, re dell'Indie que fou estrenada al King's Theatre de Londres el 2 de febrer del mateix any.
- 25 de novembre: S'estrena la cantata núm. 140 de Johann Sebastian Bach escrita aquest mateix any.
- S'entrega per primer cop la medalla Copley, atorgada per la Royal Society.
- Maria Celeste Crostarosa, amb l'ajut de Sant Alfons Maria de Liguori, funda les Monges Redemptoristes religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa.
- Carles III d'Espanya, adopta el títol de duc de Parma.
- Thomas Bayes publica Divine Benevolence, or an Attempt to Prove That the Principal End of the Divine Providence and Government is the Happiness of His Creatures, una de les seves dues obres conegudes.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 4 d'abril Sant Mateu (Baix Maestrat): Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc. Va ocupar la plaça de mestre de capella de la Catedral de València [1]
- 18 de maig, Sogorb: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià, un dels més destacats de la segona meitat del segle xviii.
- 29 de novembre, Gorga (el Comtat): Vicent Olcina i Sempere, fabulista valencià (m. 1809).
- Resta del món
- Febrer, Westminster: Charles Churchill, poeta anglès satíric, membre del Nonsense Club
- 2 de juny, comtat de New Kent, Virgíniaː Martha Washington, primera Primera dama dels Estats Units [2]
- 24 de juliol, París: Louis Claude Cadet de Gassicourt, químic i farmacèutic francès sintetitzà els primers compostos organometàl·lics
- 10 d'octubre, Niça, Regne de França: Henry Cavendish, físic i químic britànic [3]
- 7 de setembre, Londres, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista [4]
- 24 de setembre, Coburg: Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld, filla gran del duc Francesc Josias i d'Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt
- 11 de novembre, Santiago del Estero, Argentina: Gaspar Xuarez, jesuïta, naturalista i botànic argentí
- 24 de novembre, Mòdena, Ducat de Mòdena: Maria Fortunata de Mòdena, princesa de Conti, princesa de Mòdena de la Casa dels Este amb el tractament d'altesa reial que es casà en el si de la casa reial de França.
- 26 de novembre, Great Berhkamstead: William Cowper, himnògraf i poeta anglès.
- 6 de desembre, Kaufbeuren, Baviera: Sophie von La Roche, escriptora alemanya.[5]
- 28 de desembre, Los Realejos, Tenerife: José de Viera y Clavijo, escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària
- Dresden: Maria Josepa de Saxònia, Princesa de Saxònia i de Polònia amb el grau d'altesa reial que a través del seu matrimoni en convertí en princesa del Regne de França
- Niça: Henry Cavendish, físic i químic britànic que treballà en química de l'aigua i de l'aire, gravitació i electroestàtica. Es considera el descobridor de l'hidrogen i realitzà un dels primers càlculs seriosos de la densitat de la Terra
- Trapani: Andrea Giganti, arquitecte italià del barroc sicilià
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- Lleonard-Juli Capuz, escultor valencià (n. 1660).
- Resta del món
- 27 de gener - Florència, Itàlia: Bartolomeo Cristofori, constructor d'instruments musicals italià, reconegut per inventat el piano (n. 1655).
- 28 de gener Antoni I Boncompagni-Ludovisi, noble italià, (n. 1658).
- 5 de març: Abd-al-Ghaní ibn Ismaïl an-Nabulussí, teòleg, poeta i escriptor sirià (n. 1641).
- 18 d'abrilː Florènciaː Giovanna Fratellini, pintora barroca (n. 1666).[6]
- 24 d'abril - Londres (Anglaterra): Daniel Defoe, periodista i escriptor anglès (n. 1660).[7]
- 11 de maig - Chelsea (Londres, Regne Unit): Mary Astell, «la primera feminista anglesa» (n. 1666).[8]
- 12 de desembre: Erasmus Darwin, prolífic metge, naturalista, fisiòleg, poeta i filòsof britànic, defensor de l'evolucionisme. Avi de Charles Darwin (m. 1802).
- 29 de desembre - Londres (Anglaterra): Brook Taylor, matemàtic britànic (n. 1685).
Referències
modifica- ↑ «Francesc Morera i Cots | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Martha Washington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Henry Cavendish | Biography, Facts, & Experiments» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «Sophie von La Roche» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ MoĚcke, Francesco. «Serie di ritratti degli eccellenti pittori dipinti di propria mano che esistono nell'Imperial galleria di Firenze». A: Julia K. Dabbs. Life Stories of Women Artists, 1550-1800: An Anthology (en anglès). Routledge, 2020-08-18. ISBN 978-1-351-56022-1.
- ↑ «Daniel Defoe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La digna educación femenina, Mary Astell (1666-1731)» (en castellà). Mujeres en la historia, 21-05-2012. [Consulta: 14 març 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1731