12 de març
data
<< | Març 2024 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Tots els dies |
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 294 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1921 - Vallvidrera: S'inauguren les Escoles Vil·la Joana, escoles municipals d'educació especial.[1]
- 1965 - Catalunya: arran de les declaracions que feu a Le Monde el 14 de novembre de 1963, en què defensava la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat Escarré de l'estat espanyol, el qual s'exilia a Milà.
- 2008 - València: La justícia valenciana torna a denegar a la Generalitat Valenciana el tancament d'un reemissor de TV3 al País Valencià
- Resta del món
- 538 - Roma, Regne Ostrogotː Vitigès alça el setge de Roma durant la guerra gòtica.
- 1088 - Roma, Estats Pontificisː Urbà II esdevé papa de Roma.
- 1144 - Roma, Estats Pontificisː Luci II esdevé papa de Roma.
- 1354 - Alcanyís, Baix Aragó (Terol): Pere IV d'Aragó funda la Universitat Sertoriana d'Osca.
- 1622 - Ciutat del Vaticà: Ignasi de Loiola, fundador de l'ordre dels Jesuïtes, és canonitzat sant per l'Església Catòlica.
- 1894 - Vicksburg, Mississipi (Estats Units): Es venen, per primera vegada, ampolles de Coca-Cola.
- 1913 - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
- 1918 - Rússia: Moscou esdevé la capital de l'imperi, després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys.
- 1930 - Índia: Mahatma Gandhi condueix la Marxa de la Sal, de prop de 300 km, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de la sal, que s'havia atorgat el govern britànic.[2]
- 1938 - Àustria: es produeix l'Anschluss, l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi.
- 1940 - Moscou, Unió Sovièticaː Signatura del Tractat de Moscou entre Finlàndia i la Unió Soviètica que marca la fi de la Guerra d'Hivern.[3]
- 1941 - Guerra d'hivern: Finlàndia i la Unió Soviètica signen l'armistici en la guerra que els va enfrontar entre el 1939 i el 1940, pel qual la primera conserva la independència, tot i perdre l'istme de Carèlia i altres territoris septentrionals, d'on són evacuats immediatament la població.
- 1968 - L'illa Maurici s'independitza de l'Imperi Britànic.
- 1986 - Espanya: Se celebra el referèndum sobre la permanència a l'OTAN, amb victòria del sí.
- 1994 - Londres, Gran Bretanya: L'Església Anglicana ordena la primera dona sacerdot.[4]
- 1999 - Polònia, Hongria i la República Txeca, antics membres del Pacte de Varsòvia, es converteixen en membres de l'OTAN.
- 2000 - Espanya: El Partit Popular guanya les eleccions a les corts generals per majoria absoluta.
- 2011 – Fukushima, Japó: un reactor de la central nuclear de Fukushima es fon i explota, alliberant grans quantitats de radioactivitat a l'atmosfera, després del terratrèmol de Sendai.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1875 - Sant Feliu de Guíxols, l'Empordà: Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
- 1895 - Molins de Rei, Baix Llobregat: Francesc Civil i Castellví, compositor, organista, pianista i escriptor català (m. 1990).
- 1898 - València: Amparo Iturbi Báguena, pianista valenciana (m. 1969).[5]
- 1915 - Gironella: Lluís Maria Saumells i Panadés, pintor, dibuixant i escultor
- 1919 - València: Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià.
- 1957 - Sant Pere Pescador, Alt Empordà, Rosa Font i Massot, escriptora catalana.[6]
- 1971 - Madrid: Raül Romeva i Rueda, polític català.
- Resta del món
- 1776, Chevening, Kentː Hester Stanhope, aristòcrata anglesa, viatgera i exploradora.[7]
- 1812, Clapham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic.[8]
- 1825, Stolzenberg, prop de Stettin, Prússia: August Manns, director musical.
- 1863, Pescara (Itàlia): Gabriele d'Annunzio, novel·lista, poeta i dramaturg italià (m. 1938).[2]
- 1878, Capannori, Lucca, Gemma Galgani, mística venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 1903).[9]
- 1890, Kíev, Ucraïna, Imperi Rus: Vàtslav Nijinski, ballarí i coreògraf rus, pare de la dansa moderna.
- 1891, Tolóː Andrée Turcy, actriu i cantant francesa.[10]
- 1904, Orenburg (Rússia): Liudmila Kéldix, matemàtica soviètica coneguda per la teoria de conjunts i la topologia geomètrica (m. 1976).[11]
- 1918, Nova Yorkː Elaine de Kooning, (m. 1989), pintora estatunidenca expressionista abstracta i crítica d'art (m. 1989).[12]
- 1919, Madrid (Espanya): Miguel Gila, humorista i escriptor (m. 2001).
- 1920, París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005).[13]
- 1921, Torí, Regne d'Itàlia: Gianni Agnelli, empresari italià, patriarca del grup FIAT.
- 1922, Lowell (Massachusetts), EUA: Jack Kerouac, novel·lista i poeta estatunidenc, membre de la generació beat (m. 1969)[14]
- 1925:
- Osaka, Japó: Leo Esaki, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 1973.[15]
- Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (m. 1992)[16]
- 1927:
- Würzburg, República de Weimar: Elmar Zeitler, físic alemany que ha centrat les seves activitats científiques en l'aplicació de la microscòpia electrònica.
- Chascomús (Argentina): Raúl Ricardo Alfonsín, advocat i polític argentí, President de la Nació Argentina entre 1983 i 1989 (m. 2009)[2]
- 1928: Washington DC (EUA): Edward Albee, dramaturg estatunidenc.(m. 2016).[14]
- 1933, Bethel Park, Pennsilvània: Barbara Feldon, actriu nord-americana, coneguda pel seu paper a El Superagent 86.[17]
- 1939, Washington D. C.: Jude Milhon –Saint Jude–, hacker i activista feminista (m. 2003).[18]
- 1946, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Liza Minnelli, actriu i cantant estatunidenca.[19]
- 1953, Mitrovicë, Iugoslàvia: Avni Spahiu, diplomàtic i periodista kosovar.
- 1955:
- 1956, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany.
- 1989, Alcanyís: Silvia Meseguer Bellido, jugadora de futbol, centrecampista.[21]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1698 - València: Vicent Guilló Barceló, pintor del barroc valencià (n. 1647).
- 1984 - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (n. 1913).[22]
- 1997 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Angelina Alòs i Tormo, ceramista catalana (n. 1917).[23]
- 2008 - monestir de Montserrat, el Bages: Cassià Maria Just i Riba, clergue catòlic català, abat de Montserrat (1966 -1989).
- 2023 - Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (n. 1949).
- Resta del món
- 1507 - Viana, Navarra: Cèsar Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, militar, arquebisbe de València i cardenal (n. 1475). Fou l'inspirador de l'obra de Maquiavel El príncep.
- 1648 - Almazán, Espanya: Tirso de Molina, escriptor espanyol del Barroc.
- 1872 - Nanjing, Xina: Zeng Guofan, polític, militar i escriptor xinès (n. 1811).[24]
- 1875 - Karlovac, Croàcia: Dragojla Jarnević, educadora i escriptora, una de les fundadores de la prosa croata (n. 1812).[25]
- 1908 - Romaː Clara Novello, soprano que es prodigà tant en l'òpera com en l'oratori i l'escenari de concerts (n. 1818).[26]
- 1916 - Viena: Marie von Ebner-Eschenbach, escriptora austríaca del Realisme (n. 1830).[27]
- 1925 - Pequín (Xina): Sun Yat-sen, conegut habitualment a la Xina com a Sun Zhongshan, fou un estadista, líder revolucionari i polític xinès. És considerat el pare de la Xina moderna tant a la República Popular de la Xina, com a Taiwan (n. 1866)[28]
- 1935 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Mihajlo Pupin, físic i químic físic serbi i americà.
- 1942 - Londres, Regne Unit: William Henry Bragg: físic i químic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1915 (n. 1862)[29]
- 1955 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Charlie Parker, saxofonista de jazz estatunidenc.
- 1964, Ciutat de Mèxic, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada.[30]
- 1984 - Madridː Juana Mordó, marxant d'art (n. 1899).[31]
- 1985 - Filadèlfia, Estats Units d'Amèrica: Eugene Ormandy, director d'orquestra hongarès (n. 1899).
- 1991 - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurofisiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).[32]
- 1999 - Berlín, Alemanya: Yehudi Menuhin, violinista i director d'orquestra jueu d'origen estatunidenc i nacionalitzat britànic (n. 1916).[33]
- 2003 - Belgrad, Sèrbia i Montenegro: Zoran Djindjic, primer ministre de Sèrbia, és assassinat (n. 1952).
- 2008 - Irun: Menchu Gal, pintora espanyola del s. XX, una de les principals artistes plàstiques de la postguerra.[34]
- 2009 - Lima (Perú): Blanca Varela Gonzales, poeta peruana, una de les veus poètiques més importants a Amèrica Llatina (n. 1926).[35]
- 2010 - Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista.
- 2013 - Lari: Teresa Mattei, política i activista feminista italiana (n. 1921).[36]
- 2014 - Pragaː Věra Chytilová, directora de cinema avantguardista txeca, pionera del cinema al seu país (n. 1929).[37]
- 2015 - Broad Chalke, Wiltshire: Terry Pratchett, escriptor anglès (n. 1948)[14]
Festes i commemoracions
modifica- Onomàstica: Innocenci I, papa; Maximilià de Theveste, militar màrtir (295); Teòfanes el Cronista, monjo; Lluís Orione, prevere salesià; Simeó Mamantis, monjo; Fina de San Gimignano, verge; venerable Carmen Albarracín Pascual, claretiana.
Referències
modifica- ↑ «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l'aire lliure». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ 324cat. «L'Església anglicana ordena més dones que homes sacerdot», 22-12-2007. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ García, Paula. «Amparo Iturbi Báguena (1898-1969)». À Punt Media. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 28-07-2019. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Maria Rosa Font i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Lady Hester Lucy Stanhope (1776-1839)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ «Joseph Prestwich» (en anglès). Grace's Guide To British Industrial History. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ Caffiero, Marina. «Gèmma Galgani, santa» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Andrée Turcy - Biographie» (en francès). Du temps des cerises aux feuilles mortes. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Lyudmila Vsevolodovna Keldysh (1904 - 1976)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-03-2011. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Curtis, Cathy. «Elaine de Kooning» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ Le Monde «Françoise d'Eaubonne, pionera del feminismo francés» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Leo Esaki. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Bàrbara Feldon». Pennsylvania Center for the Book. The Pennsylvania State University Libraries. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Jude Milhon, programadora y hacker» (en castellà), 12-03-2017. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Schechter, Scott. «Liza Minnelli». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Wang Yang-Member of Standing Committee of Political Bureau of CPC Central Committee» (en anglès), 25-10-2017. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: novembre 2017].
- ↑ «Silvia Meseguer Bellido. Meseguer - 15». La Liga. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ «Avui. 14/3/1997.». Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History - Zeng Guofan» (en anglès), 01-12-2011. [Consulta: octubre 2016].
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 185-187. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ Palmer, Fiona M. Vincent Novello (1781-1861): Music for the Masses (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. XXI. ISBN 978-0-7546-3495-9.
- ↑ «Marie, baroness von Ebner-Eschenbach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Sir William Henry Bragg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Hernández Cano, Eduardo «Carnés Caballero, Luisa Genoveva». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia, XI, 2009, pàg. 529-530.
- ↑ «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia» (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Ragnar Granit. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Yehudi Menuhin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Legorburu Faus, Elena. «Carmen Gal Orendain». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ «Blanca Varela Gonzales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Teresa Mattei». ANPI, Associazione Nazionale Partigiani d'Italia, 24-02-2011. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Vera Chytilová». IMDb. [Consulta: febrer 2020].