EL MAS DE LES TORRES DE VILANOVA DE LA MUGA

Article publicat al número 31 de la revista Alberes

UNA ESTIMACIÓ DE POBLACIÓ DE L’ALT EMPORDÀ DE L’ANY 1598

No es disposen de recomptes oficials de població catalana en el llarg període que va des de lany 1555 fins el 1717. Qualsevol dada demogràfica coneguda d’aquesta època és aïllada i parcial.Excepcionalment existeixen uns càlculs de població de focs o cases habitades a vegades exactes, altres cops aproximats de les poblacions de les parròquies del bisbat de Girona que consta en els registres de les visites pastorals que efetuà l’any 1598 el bisbe Francisco Arévalo de Zuazo (Arxiu Diocesà de Girona, Visites, vol. 76). En les parròquies petites el nombre de cases que dona deu ser just el que hi havia, però en les poblacions a partir de les 30 cases la xifra sempre és arrodonida, però, segurament, es deu acostar força al nombre real de focs. En aquesta ocasió hem fet un extracte d’aquest recompte corresponent a les poblacios de l’Alt Empordà. En total es recompten uns 12612 focs, uns 12500 habitants aproximats.

Agullana, 40; Albanyà, 8; Arenys d’Empordà, 10; L’Armentera, 80; Avinyonet, 28; Bàscara, 70; Borrassà, 60; Cabanelles, 12; Cabanes, 60; Cadaqués, 150; Calabuig, 12; Capmany, 50; Castelló d’empúries, 500; Cistella, 50; Darnius, 30; Ermadàs, 4; Les Escaules, 4; Espinavessa, 11; Espolla, 30;; L’Estela, 4; Figueres, 300; Fortià, 33; La Garriga, la 50; Garrigàs, 9; Garriguella, 36; Els Horts, 20; La Jonquera, 40; Lladó, 50; Llampaies, 15; Llançà, 80; Llers, 100; Maçanet de Cabrenys, 60; Mollet d’Empordà, 10; Montiró, 8; Navata, 80; Ordis, 33; Orriols, 18; Palau de SantaEulàlia, 12; Palau-saverdera, 45; Palol de Vila-robau, 12; Pau 16; Pedret, 22; Pelecalç, 6; Pontós, 45; Rabós d’Empordà, 12; Riumors, 14; Romanyà d’Empordà, 9; Roses, 100; Saldet, 6; Sant Climent Sescebes, 40; Sant Llorenç de la Muga, 100; Sant Martí Sesserres, 9; Sant Miquel de Fluvià, 30; Sant Mori, 9; Sant Pere Pescador, 100; Santa Llogaia d’Àlguema, 13; La Selva de Mar, 90; Siurana d’Empordà, 26; Taravaus, 9; Terrades, 40; Torroella de Fluvià, 26; Vilademires, 9; Vilafant, 20; Vilajoan, 10; Vilajuïga, 13; Vilamacolum, 14; Vilamalla, 22; Vilanant, 36; Vilanova de la Muga 35; Vilarig, 10; Vilarnadal, 24; Vila-sacra, 40; Vilatenim, 18; Vilaür, 18;

Article publicat a la revista "Alberes", nº 30, tardor-hivern del 2023

Enllaç per accedir a la versió digital del llibre "Toponimia històrica del terme de Figueres"

Toponimia històrica del terme de Figueres

En aquesta recopilació de topònims del terme municipal de Figueres trobarem els noms documentats en fonts escrites -arxius, premsa històrica i bibliografia- del segle IX fins a l'actualitat. S'ha comptat amb l'ajut d'informadors per confirmar les denominacions que encara són presents en la memòria col·lectiva. S'hi inclouen també els noms de comerços, pel fet que molts representen llocs de referència comuna per als vilatans. En conjunt, aquest recull és un petit tresor del patrimoni immaterial figuerenc.

EL PRIMER EIXAMPLE DE VILAFANT

El poble de Vilafant va restar tancat dins el clos de la cellera de l’església de Sant Cebrià des del segle XI fins al finals del XVIII. D’aquest recinte encara queden indicis del seu traçat i algunes restes dels murs perimetrals. Fora d’aquest primer petit nucli compacte només hi havia alguna masia aïllada. Al llarg del segle XVIII I principis del XIX la població experimentà un fort augment demogràfic impulsat per l’artigatge de noves terres i per la implantació de la indústria de la rajoleria. En menys de cent anys el nombre d’habitants es multiplicà per cinc. Per donar resposta al fort increment de la demanda d’habitatges l’hisendat figuerenc Tomàs Puig (famós per haver estat un important polític afrancesat durant la Guerra del Francès) que tenia terres en propietat a Vilafant va fer diverses promocions urbanístiques els anys 1794, 1799 i 1828 de solars situats en els paratges anomenats Perelló i Coromines del mas Padern, on hi havia la casa que havia estat hostal del Comú, al sector dels actuals carrers de Llers, de Borrassà i de Sant Josep. Els carrers de nova creació havien de tenir una amplada de setze pams. A canvi de la concessió dels solars per edificar cases els adjudicataris havien de satisfer a perpetuïtat un cens anual a l’establidor

EL DESAPAREGUT CARRER DE SANTA TERESA, DE FIGUERES

Els Amples terrenys que hi havia entre es els carrers Peralada, Ample i la Ribera (actualment carrer de Caamaño i plaça de la Palmera) es varen urbanitzar en la seva major part a finals del segle XVIII, essent el seu promotor Josep de Masdevall, figuerenc que fou metge de cambra del rei. No tots els carrers que es varen preveure inicialment han arribat fins a nosaltres. N’hi havia un que anava del carrer de Sant Josep de Sol d’Isern al de les Eres d’en Vila i es deia de Santa Teresa. Pels plànols antics consta que aquest vial es prolongava fins el carrer de Sant Rafel, tot travessant terrenys que ara formen part del convent de les Vetlladores. No sabem si en aquest tram mantenia el mateix nom. En l’escriptura datada l’any 1774 de l’establiment emfitèutic (cessió a perpetuïtat a canvi del pagament d’un cens anual) d’un terreny per edificar casa situat on ara hi ha la cantonada dels carrers de Sol d’Isern amb el de Sant Josep de Sol d’Isern, on es troba la botiga d’articles de pell Pomès. En el document es fa consta què el solar limitava “ a migdia ab lo carrer que és ja comensat a formar anomenador lo carrer de Santa Theresa, a ponent ab lo carrer de Sant Josep y a tramuntana ab lo carrer anomenat lo Sòl den Isern». No sabem si aquest vial va estar obert gaire temps. El cert és que les seves entrades fa més de dos segles que són ocupades per cases. Tot i així, part del seu traçat subsisteix fent les funcions de pati interior dels edificis que hi confronten.

PEDRA SECA A FIGUERES

 

Bancades de pedra seca al paratge de les Comes

La zona de l’Alt Empordà situada a ponent de la ciutat de Figueres caracteritzada per petites elevacions rocalloses, dominades per una vegetació  seca de garriga i de coscoll que anteriorment havien estat profusament plantades de vinyes i d’oliveres conserva precàriament una característica arquitectura de pedra seca amb la qual es construïren les parets, les bancades i les barraques que possibilitaren que aquests terrenys tan esquerps podessin ser posats en conreu en els segles XVIII I XIX. Aquesta àrea compren parts dels municipis de Biure, Pont de Molins, Llers, Vilanant, Avinyonet i Figueres.

La part del terme de Figueres és una petita franja de terreny situada a la part occidental  del municipi a banda i banda de la carretera de Llers, en els terrenys coneguts amb el nom de Porta Vermella, les Comes i el puig de les Basses. És un territori molt alterat per la construcció de l’autopista, de la via del tren de gran velocitat, la presó, pedreres i abocadors incontrolats. Queden, malgrat tot, algunes restes de bancades terrassades, mig destruïdes i amagades pel creixement de la vegetació que ha envaït el terreny d’ençà que foren abandonats els olivets després de les fortes glaçades de l’any 1956.

El moment i les circumstàncies que possibilitaren el sorgiment d’aquest paisatge de vinyes i olivars en terrasses de pedra seca son poc coneguts. Excepcionalment s’ha localitzat recentment un document notarial datat l’any 1783 pel qual Joan Gibert, estudiant de Figueres arrenda a Bartomeu Pi, treballador de Llers una peça de terra de tres vessanes en part plantada de vinya, amb tres oliveres i la resta garriga situada al terme de Figueres, al lloc anomenat Cós de Cavall, proper als actuals Arcs del Castell. En el contracte, l’arrendatari es compromet a arrabassar les parts ermes i garrigoses per plantar-hi vinya i a construir les parets de pedra seca necessàries pel manteniment i conservació de la mateixa vinya