C

Aquest article tracta sobre la lletra C. Vegeu-ne altres significats a «Llenguatge C».

C
Caràcter	C (majúscula) Unicode: 0043 c (minúscula) Unicode: 0063 Ｃ (majúscula, Taula de caràcters Unicode) ｃ (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF43 Ⓒ (majúscula) Unicode: 24C8 ⓒ (minúscula) Unicode: 24D2 🄒 (majúscula) Unicode: 1F112 ⒞ (minúscula) Unicode: 249E 🅒 (majúscula) Unicode: 1F152 🅲 (majúscula) Unicode: 1F172 🄲 (majúscula) Unicode: 1F132 🄫 (majúscula) Unicode: 1F12B Ⅽ (majúscula, Formularis de números) Unicode: 216D ⅽ (minúscula, Formularis de números) Unicode: 217D
Tipus	lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant
Part de	alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet de l'esperanto, alfabet txec, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany, alfabet letó i Upper Sorbian alphabet (en)
Codi	-.-. (codi Morse) Charlie (Alfabet fonètic de l'OTAN) C (Braille ASCII)

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Prové de la lletra gimel de l'alfabet fenici, que els grecs convertiren en la gamma quan adaptaren l'alfabet fenici i crearen l'alfabet grec. En aquests alfabets, el caràcter representava el so de l'oclusiva velar sonora /g/, però els etruscs, en adaptar l'alfabet grec en l'alfabet etrusc, li assignaren el valor de l'oclusiva velar sorda, atès que en etrusc no es distingia la sorda de la sonora; com que els llatins crearen el seu alfabet amb base a l'alfabet etrusc, el so assignat a la lletra C fou el de /k/, i no pas el de /g/ original.^[1]

En català representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:

• Davant de les vocals a (casa /'kazə/ /'kaza/), o (cosa /'kɔzə/ /'kɔza/), u (cullera /ku'ʎeɾə/ /ku'ʎeɾa/). En mallorquí pot prendre el so d'oclusiva palatal sorda: /'сazə/. Cal recalcar que si el fonema /k/ va seguit d'una lletra u que representa el fonema /w/, aleshores no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).
• Davant de les consonants r (creu /'kɾεw/ /'kɾew/ /'kɾəw) i l (clau /'klaw/)
• Seguida d'una consonant sorda (acte /'aktə/ /'akte/, sucs /'suks/)
• Geminada cc (acció /əksi'o/ /aksi'o/, però en mallorquí /at͡si'o/)
• En posició final (sac /'sak/, però en mallorquí /'sac/). Després d'una consonant nasal pot emmudir-se (banc /'baŋ/ /'baŋk/).

És el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant e (cel /'sεɫ/), i (ciri /'siɾi/).

Seguida d'una consonant sonora és una oclusiva velar sonora /g/ (dracma /'dɾagmə/ /'dɾagma/).

En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.

• Bioquímica: en majúscula, és el símbol de la citosina i de la cisteïna.
• Economia: és l'abreviatura de "cèntim". Dues C signifiquen "compte corrent".
• Educació: als països anglosaxons, representa l'aprovat en les qualificacions escolars.
• Física:
  • en minúscula és el símbol de la velocitat de la llum, una de les constants absolutes.
  • en majúscula és el símbol del coulomb en el Sistema internacional.
• Informàtica: el llenguatge C és un llenguatge de programació.
• Lingüística: en gramàtica designa habitualment un complement sintàctic. En alguns manuscrits llatins és una abreviatura de "cum".
• Matemàtiques:
  • en majúscula i en el sistema de numeració romà, equival al nombre 100; amb una ratlla horitzontal a sobre (C) equival a cent mil.
  • en minúscula és l'abreviatura del prefix "centi-" en les unitats de mesura.
• Música: en la notació germànica, representa la nota do.
• Química: en majúscula, és el símbol del carboni. És també el nom d'una vitamina (vitamina C)
• Símbols: amb un º al davant indica els graus Celsius de temperatura. Si en canvi és dins d'un cercle (©), significa "copyright", és a dir, propietat intel·lectual registrada.
• Urbanisme: és l'abreviatura de "carrer".

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Viccionari