Llanars

Llanars

Localització
42° 19′ 22″ N, 2° 20′ 43″ E / 42.322777777778°N,2.3452777777778°E / 42.322777777778; 2.3452777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Capital	Llanars
Població humana
Població	536 (2023) (21,7 hab./km²)
Llars	22 (1553)
Gentilici	Llanarenc, llanarenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	24,7 km²
Banyat per	Ter i ribera de Faitús
Altitud	983 m
Limita amb	Camprodon Setcases Molló Vilallonga de Ter
Organització política
• Alcalde	Amadeu Rosell i Martí (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17869
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17091
Codi IDESCAT	170911
Lloc web	llanars.cat

Llanars és un municipi de la comarca del Ripollès, centrat per un petit sector de la vall del Ter a l'aiguabarreig amb la Ribera de Faitús. S'allarga entre Camprodon i Vilallonga. Està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

• Llista de topònims de Llanars (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Al nord arriba fins al puig Sistra (1.988 m alt), límit ja amb Setcases i Molló, on neix la Ribera de Faitús, afluent per l'esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de la Fembra Morta a llevant. Al sud s'allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d'Espinauga afluent per la dreta del Ter.^[1] L'església parroquial és l'església romànica de Sant Esteve de Llanars.

El lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles xi i xii) i sembla derivat del de l'antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon.^[2] El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no feu variar l'alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.^[1][3]

El duc de Noailles i militar francès hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.^[1]

Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km² a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).^[2] Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.^[4]

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 28 18 22 326 626 725 680 756 702 715

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 766 705 611 586 568 445 385 396 393 393

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 448 449 489 529 527 558 571 571 534 509

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 - 514 535 533 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes.^[5] Els dos pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons van ser enterrats al cementiri municipal. Hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l'agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units.^[6] El 25 de juliol de 2004 l'Associació Centre d'Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l'impacte prop del veïnat de Faitús.^[7]

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.^[4]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanars

• Llanars - Lloc web oficial
• «Informació de la Generalitat de Catalunya». Municat.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya