Palembang

Palembang és la capital de la província de Sumatra Meridional, a l'illa de Sumatra, Indonèsia. El 1990 tenia 790.000 habitants que van passar a 1.141.500 el 2000 i 1.535.952 el 2010.

Palembang

Tipus	ciutat d'Indonèsia
Lema	«Palembang Djaja»
Localització
2° 59′ 00″ S, 104° 45′ 52″ E / 2.9833°S,104.7644°E / -2.9833; 104.7644
Estat	Indonèsia
Província	Sumatra Meridional
Capital de	Sumatra Meridional sultanat de Palembang Srivijaya
Conté la subdivisió	Alang-Alang Lebar (en) Bukit Kecil (en) Gandus (en) Ilir Barat I (en) Ilir Barat II (en) Ilir Timur I (en) Ilir Timur II (en) Ilir Timur Tiga (en) Jakabaring (en) Kalidoni (en) Kemuning (en) Kertapati (en) Plaju (en) Sako (en) Seberang Ulu I (en) Seberang Ulu II (en) Sematang Borang (en) Sukarami (en)
Població humana
Població	1.535.952 (2010) (4.106,49 hab./km²)
Província	Sumatra Meridional
Geografia
Superfície	374.030.000 m²
Altitud	8 m-4 m
Limita amb	Banyuasin (en) , oest, nord, est Ogan Ilir (en) , sud Muara Enim (en) , sud
Creació	16 juny 683
Organització política
• Cap de govern	Harnojoyo (en) (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	0711
Fus horari	UTC+07:00
Altres
Agermanament amb	Manchester la Haia
Lloc web	palembang.go.id

La ciutat és la seu d'un arquebisbat. L'economia es basa en la indústria tèxtil i hi ha una refineria de petroli. Compta amb un port a la desembocadura del riu Musi. Fou centre d'un antic reialme hindú que els holandesos aboliren el 1825. Forma part d'Indonèsia des del 1950.

Fou el centre de l'imperi budista de Sri Vijaya (segles IV a XIV amb zenit als segles VIII a X). El 1377 va ser conquerida i en part destruïda pel rei de Majapahit, de base hindú i javanès. Un membre de la família reial que va poder fugir va fundar Malaca vers 1403 i en va esdevenir el primer sultà després d'adoptar l'islam. L'adipati xino-javanès de Palembang, Arya Damar, que després es va fer musulmà i va adoptar el nom d'Arya Dilah que és equivalent a Abd Allah, fou l'origen dels futurs sultans de Palembang Darusasalam; el primer que va portar el títol fou Susuhunan Arya Kusuma Abd al-Rahim (1659-1706). Del 1811 al 1821 hi va haver una guerra civil entre Sultan Mahmud Badaruddin i Sultan Ahmad Najamuddin, situació aprofitada pels britànics i després pels holandesos; finalment aquestos darrers van enviar a l'exili al darrer sultà, que era fill de Najamuddin, quan es va revoltar per recuperar la seva independència.